Júlia, el desig - Ramon Casas al Cercle del Liceu

Júlia, el desig
Ramon Casas al Cercle del Liceu

22 de juny de 2016

Com a cloenda de les aules universitàries d'Enginyers hem anat a visitar l'exposició Júlia, el desig, al Cercle del Liceu.

Júlia Peraire va ser la musa, l'amant, l'esposa de Ramon Casas i ara el Cercle del Liceu li ha ofert una exposició de pintures de col·leccions privades que és un goig de veure. 

Començant per "La Sargantain", la pintura que il·lustra el tríptic, que és propietat del Liceu i que per a mi és la millor pintura que en Casas va fer de la Júlia, fins a omplir tres sales del Cercle on podem veure les diferents etapes de la vida d'aquesta musa. 

Casas va voler pintar només a la Júlia fins que ella li va demanar que pintés algú més perquè estava molt cansada de posar cada dia. La Júlia és molt natural i en Casas sap captar-li sempre el punt d'humor o el tarannà de cada moment, de cada dia. 

La família del pintor mai nova acceptar-la, com a parella primer i com a dona després del pintor. Va arribar un moment en que en Casas es casa amb ella perquè pugui heretar sense problemes i en el testament fins i tot especifica els regals que li havia fet perquè no hi hagués dubtes i no li prenguessin res. Quan va morir, la Júlia va tornar a Sant Gervasi, a casa dels seus pares, i no es va saber res d'ella fins a la seva mort. 

M'agrada l'expressió de la seva cara. S'ha de tenir en compte que quan va conèixer al pintor ella tenia només 17 anys i ell més de 40. La pinta sensual, amb uns ull que enamoren... Més tard, quan vol que la societat la reconegui com a esposa li fa lluir vestits i demostra la seva habilitat amb les diferents textures dels teixits. I arriba un moment en què ens fa veure com a la Júlia li avorreix aquest ambient que no la reconeix, com nio li agrada vestir-se "de festa" i com es cansa de tanta pose... 

Els quadres que més m'han agradat són els que us deixo aquí, tot i que en posaria molts més... 

La sargantain

I fora ja d'exposició a la sala de Fumadors

I, a més, hem pogut veure una mica el Cercle del Liceu que jo, particularment, no coneixia.