La fórmula més estimada pel professor
de Yoko Ogawa
Editorial Funambulista
Col.lecció Lletreferits
Setembre 2016
Llibre molt curiós! No estava segura que m'agradés. Tantes fórmules matemàtiques... Però un cop començat no el deixes.
Som al Japó i la narradora és una mare soltera, molt jove, amb un nen de 10 anys, i que ja fa temps que treballa d'assistenta a través d'una empresa de col.locació. Sempre han estat contents d'ella i per això la envien en una casa una mica especial. Haurà de tenir cura de la casa, del menjar i d'un home de 65 anys des de les 11 del matí a les 7 de la tarda. Aquest home és un catedràtic de matematiques enamorat dels números primers. Però fa vint anys va patir un accident de trànsit i el seu cervell va quedar afectat. Recordava to el que havia passat i après fins al 1975. A partir d'aquesta data tot ho oblidava immediatament. La seva memòria tenia una autonomia de 80 minuts. Per recordar-ho, i per recordar altre coses aprofitava quan tenia memòria per escriure petites notes i enganxar-les amb imperdibles a les mànigues de l'americana o a les solapes. Paper com "la meva memòria dura 80 minuts" o "assistenta nova" amb un dibuix de la seva cara, o teoremes i solucions que se li acudien quan pensava...
El problema de no conèixer ni reconèixer ho solucionava amb números.
-Quin número de peu calces?
La primera cosa que em va preguntar, quan li vaig dir que era la seva nova minyona, no va ser el meu nom, sinó quin número de peu calçava. No em va saludar ni de paraula ni amb un gest. Jo, seguint la regla d'or de tota minyona, segons la qual no es pot respondre amb una pregunta, vaig contestar a la seva pregunta:
- El 24
- Vés per on! Certament és un número molt eixerit. És el factorial de 4.
Setembre 2016
Llibre molt curiós! No estava segura que m'agradés. Tantes fórmules matemàtiques... Però un cop començat no el deixes.
Som al Japó i la narradora és una mare soltera, molt jove, amb un nen de 10 anys, i que ja fa temps que treballa d'assistenta a través d'una empresa de col.locació. Sempre han estat contents d'ella i per això la envien en una casa una mica especial. Haurà de tenir cura de la casa, del menjar i d'un home de 65 anys des de les 11 del matí a les 7 de la tarda. Aquest home és un catedràtic de matematiques enamorat dels números primers. Però fa vint anys va patir un accident de trànsit i el seu cervell va quedar afectat. Recordava to el que havia passat i après fins al 1975. A partir d'aquesta data tot ho oblidava immediatament. La seva memòria tenia una autonomia de 80 minuts. Per recordar-ho, i per recordar altre coses aprofitava quan tenia memòria per escriure petites notes i enganxar-les amb imperdibles a les mànigues de l'americana o a les solapes. Paper com "la meva memòria dura 80 minuts" o "assistenta nova" amb un dibuix de la seva cara, o teoremes i solucions que se li acudien quan pensava...
El problema de no conèixer ni reconèixer ho solucionava amb números.
-Quin número de peu calces?
La primera cosa que em va preguntar, quan li vaig dir que era la seva nova minyona, no va ser el meu nom, sinó quin número de peu calçava. No em va saludar ni de paraula ni amb un gest. Jo, seguint la regla d'or de tota minyona, segons la qual no es pot respondre amb una pregunta, vaig contestar a la seva pregunta:
- El 24
- Vés per on! Certament és un número molt eixerit. És el factorial de 4.
Un dia coneix al fill de l'assistenta a qui anomenarà sempre Root, arrel quadrada, per la forma plana del seu cap. I es faran molt amics parlant de béisbol, la passió dels dos, i ajudant el professor al nen en les matemàtiques.
És bonic veure com l'assistenta s'interessa per les converses sobre matematiques del professor perquè veu que això el fa feliç i acaba aprenent i agradant-li i acabarà portant sempre a la butxaca la fórmula d'Euler que li porta bells records. I en Root, madur pels 10 anys que té, troba en el professor el pare i l'avi que no ha conegut i acaba essent el seu millor amic. I la relació mare-fill també canvia i és bonic anar descobrint els petits i grans canvis dels personatges.
M'ha agradat molt llegir-lo i el recomano. Les relacions de la gent jove i dels infants amb la gent que té transtorns de memòria poden sortit enfortides i amb idees més clares després de veure com conviuen, com s'ho fan aquesta mare i fill per fer feliç al profesdor i com ells en surten amb més satisfaccions i il.lusions que haurien tingut amb una persona en condicions normals.
És bonic veure com l'assistenta s'interessa per les converses sobre matematiques del professor perquè veu que això el fa feliç i acaba aprenent i agradant-li i acabarà portant sempre a la butxaca la fórmula d'Euler que li porta bells records. I en Root, madur pels 10 anys que té, troba en el professor el pare i l'avi que no ha conegut i acaba essent el seu millor amic. I la relació mare-fill també canvia i és bonic anar descobrint els petits i grans canvis dels personatges.
M'ha agradat molt llegir-lo i el recomano. Les relacions de la gent jove i dels infants amb la gent que té transtorns de memòria poden sortit enfortides i amb idees més clares després de veure com conviuen, com s'ho fan aquesta mare i fill per fer feliç al profesdor i com ells en surten amb més satisfaccions i il.lusions que haurien tingut amb una persona en condicions normals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada