34 dies de tardor i 1 de primavera

34 dies de tardor i 1 de primavera
Diari de presó
de Meritxell Borràs

El dia 5 va haver-hi la presentació del llibre de la Meritxell a la casa Elizalde presentat per Sobiranisme i Justícia. Una Xell valenta i decidida va anar explicant la seva experiència dels dies de presó. Escoltant-la veus amb més cruesa com devia patir allà tancada. Perquè llegint el llibre t'adones que explica les coses, els problemes, el dies que passen, d'una manera no superficial però sí sense voler fer-te mal. En canvi, de paraula, se li escapa alguna cosa més.

Va tenir molta sort de poder estar amb la Dolors Bassa. S'ajudaven una a l'altre, s'escoltaven i se'ls feia la vida menys difícil. 

Vam decidir viure com espartanes, diu la Xell. No volien comprar res de més a l'economat, feien molt d'exercici, es dedicaven a llegir i contestar cartes... però al final han de comprar iogurts i fruita perquè la gana les debilita. 

Comenta que sort en tenien de les cartes, que no podien contestar-les totes, però que era una mica d'aire fresc, una mica sentir-se acompanyades. I demana que seguim escrivint cartes. És la força que necessiten, veure que la gent no els oblida...

La Xell acabava de perdre el seu pare, el pal de paller de la seva vida familiar i política. Devia ser molt dur per a ella. Trobava a faltar comentar-li coses i demanar-li consell. Com va ser molt dur per la Montse, la seva mare, que no va tenir temps ni de fer el dol pel Jacint, el seu marit, que ja tenia la filla a la presó. 

Són però una família forta i amb empenta. Se'n surten i se'n sortiran. 

També va parlar de les altres preses. Es van portar molt bé amb elles. I des de dins la presó va adonar-se que aquest era un problema que si no el vius no saps què passa allà dins. Ara s'ha adonat de les mancances que tenen les preses, la necessitat de tenir algú que t'ajudi, que t'aconselli, la quantitat de noies i dones que no tenen cap visita, que no tenen diners per comprar-se res... Ara sí que podria fer una política de presons nova, efectiva i humana!

Es queixava, i amb raó, de la diferència de tracte de la premsa i dels polítics entre homes presos i dones preses. Sortia molt més per TV les presons dels homes, el que pensaven i els passava que no pas la seva presó i les seves paraules. I ara segueix passant igual.  

Xell, ànims i força. Has estat a la presó per tots el qui pensem com tu. Gràcies! 

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS