La isla del aire

 

La isla del aire
de Alejandro Palomas

Teatre Romea

11 de maig de 2023

Direcció: Mario Gas

Repartiment: Nuria Espert, Vicky Peña, Teresa Vallicrosa, Miranda Gas, Candela Serrat

Cinc dones, cinc vides, cinc dolors, cinc silencis...soledat. L'àvia, una magnífica i forta Núria Espert a qui ja no esperava veure més en teatre, dues filles, dues nétes. 

L'àvia viu amb una de les filles. La filla no aguanta més a la mare, cuidar-la, estar per ella... El dia que es trenca un peu la mare se'n va a casa l'altre filla. Aquesta és carinyosa amb ella però "no hi és". Viu en el món on fa un any la seva filla Elena va anar a mar i no va tornar. No admet que s'ofegués... Té dues filles més. Una és a casa amb ella perquè està amb molt dolor d'un herpes zòster i el marit és de viatge. L'altra es presentarà a última hora. 

La casa és davant el mar i elles hi viuen d'esquena. No volen mirar-lo...massa records. 

En aquella família cadascuna d'aquestes dones té el seu secret, un secret dolorós, dolent. Però elles no ho expliquen potser perquè cada una està tan ficada en ella mateixa que no observa ni escolta a l'altra. No tenen ningú que els pregunti: què et passa? Com et sents? Explica... 

Arriba l'àvia i té llargues converses amb la néta que viu amb la mare. I la fa parlar, l'escolta. i perquè expliqui el que li passa es posa a jugar amb ella al joc dels secrets. Han d'explicar cada una un secret a l'altra. Primer secrets senzills, de riure... després ja li exigeix secrets "dolents", que fan mal. I comença ella mateixa explicant coses de la família que la néta no coneixia en absolut.  Per què això? Per què ho vas fer? per què ho vas dir?

Quan li toca el torn a la néta no vol explicar res, però l'àvia comença ella mateixa la història: quan temps fa que ja no estàs amb el marit? què ha passat?

La mare no s'havia adonat de res. La filla té dolor, el marit és de viatge, la filla va amb la mare per no estar sola. I no veu ni pensa en res. Només en l'Elena que no torna del mar....

L'àvia decideix que vol fer una sortida a L'illa de l'aire, un lloc on acostumaven a anar sovint i que a l'Elena li agradava molt. I li va posar nom perquè deia que l'aire era diferent, en aquella petita illa. Totes s'esgarrifen: l'àvia amb cadira de rodes i donant només quatre passes, totes amb dolor... Però l'àvia encara mana i demana i insisteix i fins i tot vol que hi vagi la filla que té el peu trencat. Que hi siguin totes. I així es troben que el dia que volen sortir finalment, arriba també la tercera filla, la germana de l'Elena. També torna per quedar-se amb la mare encara que al principi no ho digui. 

Ja a l'illa l'àvia aconsegueix parlar amb cada una d'elles i sobretot, fer-les parlar. Que treguin tot el que porten dins, els grans i petits secrets que fan mal i que amarguen la teva vida i la dels altres. És com un món nou que s'obre. Reconeixen el seu dolor, l'assimilen, l'accepten, l'entenen i sobretot es senten escoltades, part d'un tot, d'una família, que no estan soles... I no cregueu que l'àvia sigui un tros de pa! N'ha fet de verdes i madures. Però té l'art d'observar i escoltar. I vol les filles i nétes felices. 

M'ha agradat l'obra i sobretot m'ha agradat tornar a veure la Núria Espert, forta i valenta, als seus 90 anys, sobre l'escenari. Que la puguem seguir veient alguna altra vegada!. I en el fons les actrius són en la vida família real o quasi...