Antón Chéjov

Antón Chéjov 
de Natalia Ginzburg

Acantilado

Juny 2023

Llibre primet que es llegeix quasi d'una tirada. És una petita joia! L'he llegit a l'avió anant i tornant de Munic. 

Però no per ser primet li trec ni mica d'importància. M'ha agradat molt i he après moltes coses que no sabia de Chéjov. I està molt ben escrit.

Ens explica l'autora el naixement de l'escriptor a Taganrog, en una família en què els avis havien estat serfs de gleva i on el pare treballava com podia per tirar endavant una família de 6 fills. El pare, degut a les mancances econòmiques es va tornar colèric i despòtic, canviant d'humor i amb una avarícia i afecció extrema als diners, als pocs diners que aconseguia de la botiga de queviures. Molt religiós feia que les pràctiques religioses el dominessin tot el dia. La mare, era submisa, resignada i apàtica. Intentava evitar els càstigs dels fills però ho veia inviable. I amb els pocs diners que tenia intentava tirar endavant la família. 

En aquest ambient de pobresa i desestructuració va néixer i créixer Chéjov. Malgrat això els germans sempre van estar units. Va estudiar medecina i va exercir. Sempre sense deixar d'escriure. 

La seva vida es caracteritza per una fugida constant i un continu escriure, sobretot contes, que anava publicant com podia. Va viure a molts llocs diferents i degut a la seva malaltia sovint no suportava la calor i canviava de lloc, bé perquè ell ho desitjava, bé perquè el metge li recomanava. 

En els seus contes podem trobar-hi molts elements que recorden la seva infantesa i els seus pares. 

A punt de morir, molt jove encara, amb 44 anys, diu que s'està morint. El metge li vol portar una bombona d'oxigen i ell diu que perquè si quan arribi l'oxigen ell ja serà mort. I el metge obre una ampolla de cava i li dóna una copa. Ell l'accepta dient que fa molt temps que no en pren. Poca estona després Chéjov mor. 

En este hermoso libro, como si se tratara de uno de aquellos azares del destino, la escritora italiana consigue de manera asombrosa ese tono que el retratado dominaba de manera magistral, y nos ofrece un pequeño pero hermoso bocado de quine fue, es y será siempre uno de los mejores retratistas del alma humana.