Els feréstecs

 

Els feréstecs
de Carlo Goldoni

Teatre Nacional del Tenes

Can Brustenga 

1 de juliol 2023

Direcció: Josep Ciurans

So i llum: Josep Casals

Escenografia: Pere Bonet

Disseny gràfic: Isidre Bonet

Actors: Pere Prim, Imma Casals, Gemma Parera Vilardebó, Teresa Valls, Toni Casanovas, Ricard Martin, Isidre Bonet, Albert Ribera, Pere Bonet, Montse Brosa

Quina il·lusió veure una representació de Goldoni en el pati de la casa pairal on va néixer i viure el meu pare! Can Brustenga... El pati és molt bonic i, de nit, il·luminada la part alta, et donava una sensació de plenitud, de pau, immensa. 

La companyia són gent de Santa Eulàlia que preparen funcions i les representen on poden. Treballen molt bé i l'obra és una de les més divertides de Goldoni.

L'havíem vist el 2013 al teatre Lliure, adaptada per Lluís Pasqual, i sembla que aquesta versió ha tingut un llarg recorregut pe diferents companyies. 

El tema és molt actual. Tot i que aquí no veiem l'extrem que es representa a l'escenari encara hi ha un fort masclisme en la nostra societat.

Quatre homes, a qui anomenen els feréstecs es reuneixen sempre i estan orgullosos de tenir les dones tancades a casa i submises. Un d'ells vol casar la filla, que no surt mai de casa, i fa tots els tractes amb el pare del noi. I un dia al vespre diu a la dona i a la filla que tenen convidats i que casa a la filla abans de sopar. Totes les dones es rebel·len. Com poden casar-se si ni tan sols s'han vist? I busquen un motiu, una ocasió, perquè es vegi la parella. Quan el pare se n'assabenta és molt divertit veure els quatre homes discutint a veure quin càstig poden infligir a les seves dones i com tancar a la filla i que no surti mai més de casa. Finalment guanyen les dones, els homes sols veuen difícil viure sense elles,  i hi ha casori. 

L'obra és molt divertida, rius i ho passes bé, i tot i que aquest masclisme no el tenim ara entre nosaltres no està tan lluny i encara en queden vestigis... 

Bona idea qui va pensar en Can Brustenga com a teatre a l'aire lliure, gràcies a la Carme per accedir-hi tan ràpidament i contenta i per tota la gent que va tenir la feina de muntar i desmuntar tot el tinglado. Que es repeteixi! M'encantaria...