Les dones del lli

Les dones del lli

de Margarida Aritzeta

Cossetània

Setembre 2026 

Llibre difícil de llegir per la quantitat de noms en euskera i per la genealogia que porta cada una de les famílies dels basterri. 

L'autora ha fet una feina exhaustiva dels orígens de la seva família, una feina ingent, i per entendre una mica d'on ve cada personatge hauríem de portar un arbre genealògic al costat. Al començament em perdia una mica i vaig estar a punt de deixar-lo. Però les dones del lli m'ajudaven a seguir. I a partir de mig llibre ja no vaig poder deixar-lo. 

L'autora explica moltes coses, s'entreté molt en els personatges i sobretot en la vida en aquelles muntanyes, però escriu molt bé i agrada seguir-la. Llàstima que no et queda tot el que diu... La vida que portaven els dones el segle XVII és impensable avui dia. Però tenien les històries màgiques que les unien i anaven teixint amb elles les seves vides.  

És ben veritat que les dones del lli som alguna cosa així com aquella estesa de flors que naixia i moria cada matinada. Totes som semblants però no n'hi ha cap d'igual i sempre n'hi ha de noves, cada hivern apareixen les nens que venen a aprendre de filar. mentre que se'n van les noies que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I amb el temps, si no s'han mort de part, també tornen les que un dia van ser jovenetes casadores i després dones casades i ara són viudes i entre totes fem coixí. I aquest anar i venir, com la florida d'un dia, es compensa amb el moviment de fons de les dones que n'han fet ofici i vida i que filen i teixeixen i cusen des de la infantesa, quan els han donat un floc embullat i ple de bocins de canyeta per filar estopa fins a la mort, amb els dits que s'encarcaren, l'esquena adolorida i els ulls entelats. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms. Per això ens expliquem històries, perquè el lli és com la vida: el fil de les nostres històries és el fil que relliga les generacions. 

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.