Primera Comunió Martina

Primera Comunió Martina

26 d'abril de 2015

La Martina ha fet la Primera Comunió. Té 10 anys i l'ha fet sola ja que cap altra nena o nen de catequesi els anava bé aquest dia. I ha estat molt bonic i participatiu. Ha rebut la Comunió enmig de la missa de diumenge, amb els seus pares, germanes, avis i família i amics i amb al comunitat de fidels que tenen per costum anar a aquesta hora a missa.
Ens va convidar amb aquest collage:

Anava vestida molt maca, amb un vestit gris i un jerseiet blanc. I jo li he posat, com a la Berta, la medalla que va portar la meva àvia en la seva Primera Comunió. I la meva mare, i jo. Penso que són detalls que ens uneixen als avantpassats; mentre pensem en ells no moren del tot... I a la meva àvia me l'estimava molt...

El capellà ha explicat que la Martina rebria la Primera Comunió i l'ha fet participar molt en l'Eucaristia. Només començar el Jordi, la Marta i la Martina han pujat a l'altar. Primer la Marta ha dit unes paraules molt ben dites, després la Martina i finalment el Jordi. Explicant una mica el procés de la nena i de la família i el perquè de fer la comunió.

La Martina s'ha escrit ella mateixa el text i el poso aquí perquè és espontani i molt bonic: 

Fer la comunió és xulo, és com entrar a un món nou i fer coses que no t'esperes. M'agrada pensar que tens a Déu a dins i que et dóna força. Pensar això et fa sentir molt bé, saps que tens algú que t'escolta i li pots explicar les teves coses. Algú que sempre et fa cas, que et perdona i t'anima a seguir endavant.
Gràcies per compartit amb mi la meva primera comunió!
Martina

Aquesta nena és un sol!

Abans de les pregàries

i la pregària del padrí, del Maurici, en nom de la família. Perquè hi ha hagut moltes pregàries, algunes d'elles d'amigues de la Martina.

PRIMERA COMUNIÓ MARTINA
26 d’abril de 2015

Martina,

Cada any et porta noves vivències, nous amics o amigues i, a vegades, algun retrobament. Amb algunes d’aquestes persones viuràs experiències intenses, amb d’altres veuràs que els vostres camins es separen i potser no els tornaràs a veure i, amb alguns pocs, tindràs la sort de compartir molts i molts moments més en el futur. Si, alguns et faran riure però d’altres potser plorar, n’hi haurà que faran molt soroll i dels que passaran desapercebuts. En qualsevol cas, cada un a la seva manera i amb diferent intensitat, deixarà la seva empremta en tu.

El que també vull que sàpigues és que, a més a més, hi ha un grup especial de persones al teu voltant a qui no has escollit, que t’han vingut donats i que també formem part de la teva vida. Som la teva família.
La família podrà estar més a prop o més lluny, però sempre estarà al teu costat.
La família participarà més o menys del teu dia a dia, però sempre s’emocionarà amb el que tu vius.
La família compartirà o no les teves opinions, però sempre et recolzarà.
La família et farà més o menys petons i abraçades, però sempre t’estimarà.

Recorda que Jesús és també part de la teva família; estigues doncs al seu costat, emociona’t amb el que ell va viure, recolza’l en qualsevol situació i, sobretot, estima’l tant com puguis. Ell, al igual que tots els que som i ens sentim part de la teva família, també ho farà.

Maurici

La Martina ha pujat a l'altar al moment de la consagració i després tots els nens que hi havia a l'església també han voltat l'altar. Feien goig! Tants nens no és corrent avui en dia...

I finalment, després de la Comunió que ha fet ella sola davant l'altar ha estat l'hora de les felicitacions, els petons i les fotos amb família i amigues.

Ja a casa seva ens vam trobar amb un bufet amb el dinar i després el pastís, que vaig fer jo, igual que a la Berta, amb la seva inicial a sobre.

I amb la bessonada de la Crsitina i el Raúl.

I amb regals...

I això és el record que ens endurem al marxar. És fet a a casa i és molt bo!

I la sorpresa és que es va presentar una noia que feia bombolles enormes de sabó. Era pels nens però els grans ens hi vam afegir i va ser molt divertit!

I així vam acabar el dia. Una mica ensabonats però amb el bon record de la Martina, conscient de la importància del dia i contenta d'haver fet un pas més en la seva vida, ja de nena gran, i acompanyada de tanta família i amics, de tan amor! 

Sant Jordi 2015

Sant Jordi 2015

23 d'abril de 2015



Sant Jordi un any més!




... i tb dinar a Castelldefels

PENDENT DE REDACTAR

Paella Terral

Paella Terral

18 d'abril de 2015

PENDENT DE REDACTAR

L'última trobada

L'última trobada
de Christopher Hampton
basat en la novel·la de Sándor Márai


Teatre Villarroel

17 d'abril de 2015

Direcció: Abel Folk
Actors: Abel Folk, Jordi Brau, i la col·laboració d'Anna Barrachina.
Va començar l'obra Rosa Novell fins que va morir.


Molt bona!!!

Un escenari a tocar de las butaques, uns actors que et reben tot maquillant-se, que parlen amb tu, que a mitja obra improvisen i et pregunten si se't fa llarg, si estàs d'acord amb ell... Tot això fa que vegis l'obra una mica com si fos al menjador de casa, amb actors amics i improvisats. I d'això res! S'ho han ben treballat! 

Dos homes, ja grans, amics que fa molts anys que no es veuen, quaranta-un anys, no volen acabar la seva vida sense conèixer la veritat del que va passar  fa ja molts anys, quan eren joves i van deixar de veure's. El diàleg, o monòleg perquè quasi només parla l'Abel Folk, és sobre l'amistat, la fidelitat, la lleialtat, la venjança i el perdó... El Henrik, l'Abel Folk, viu al seu castell, a Hongria, i un dia es presenta en Konrad, que ha estat vivint a l'Extrem Orient, i és l'ocasió que els dos han estat esperant durant anys. Sobta veure que en Konrad només parla amb monosíl·labs, i pocs, però tot se li entén. En el fons en Henrik necessita parlar en veu alta, explicar-se a ell mateix tot el que va passar, sabent que hi ha algú, en Konrad, que l'escolta i que va assumint el seu paper en la història. 

La versió que s'ha fet de l'obra és molt bona i tinc ganes ara de llegir-me el llibre de Sándor Márai que segur que m'agradarà. És un gran escriptor i aquesta obra n'és un bon reflex. 

Pasqua i mones

Mona de-construïda tipus Ferran Adrià... o millor dit trencada!

Pasqua i mones

5-6 d'abril de 2015

Un any més arriba Setmana Santa, arriba Pasqua i arriben els fills i néts a buscar mones! 

Han canviat molt els costums d'aquells temps en què jo era petita i no podíem ni jugar ni riure el divendres sant, que fèiem el dejuni i l'abstinència, que els cotxes no circulaven, que assitiem a peu als oficis de Setmana Santa... Ara es va a veure una processó com a curiositat històrica o turística, i s'aprofita aquests dies "sants" per anar de vacances. Que lluny queda aquell any 1978 en què vam anar a Mazarron per Setmana Santa i vam queda escandalitzats perquè el divendres sant inauguraven una discoteca! 

En Jaume i jo vam anar el dissabte a la Vetlla Pasqual. Vam comptar trenta persones. També queden enrere aquells anys que havies d'anar a l'església mitja hora abans per poder seure, i que al sortir la colla de joves s'acomiadava per fer a peu el camí fins a Montserrat... Però no ens posem nostàlgics! Vam tenir el foc nou fora de l'església, la vetlla Pasqual quasi en família, i vam cantar les caramelles. I després una mica de coca i una copa de cava a la rectoria. 

Les caramelles, en el meu record de infantesa, la formaven una colla de joves i grans del poble, homes sols, amb veu potent, i passaven per totes les cases cantant-les i recollint diners o obsequis dolços, o ous. Ara una petita colla de nanos passa per quatre punts del poble i les canta. Aquest any no n'he sentit parlar. Potser ja fins i tot això s'ha perdut... 

El diumenge a migdia comencen a arribar els fills i néts i al vespre ja hi som tots. Carn a la brasa, pa amb tomàquet, sopa pels petits, truita d'espàrrecs recent collits i moltes

explicacions de com ha anat a cada família al lloc que han triat passar aquests tres dies de festa.

I el dilluns toca amagar els ous de Pasqua al jardí. Aquest any han pujat set nens i nenes més, fills de cosins, i ha estat molt divertit. Ara els ous ja els amaguen els néts grans i ajuden als petits a trobar-los. 

Després repartiment de mones. Tots els padrins, excepte un, són de la nostra família i fa goig veure la taula plena de nens cadascú amb el seu padrí i la seva mona. 

I el dinar, el xai pasqual, amb dues taules llargues ja que som disset persones, i la xerradeta dels postres, aquest any amb la companyia ja dels dos néts grans. Com passa el temps! I les dues mones tradicionals per les joves llamineres... i per tots els altres!

El bosc de casa encara fa una mica de pena després de la ventada de desembre. Queden encara arbres caiguts, i per treure'ls han obert camins per dins el bosc... No vull pensar-hi gaire. En un parell d'any tornarà a fer goig. Ara hi ha feina, molta feina. I acceptarem amb gust que tots els amics dels fills que gaudeixen cada any d'uns dies en aquesta casa vinguin un dia a ajudar a recollir llenya i a netejar una mica el bosc. Tots s'han ofert i acceptarem agraïts el seu oferiment. 

Fins i tot vam tenir una obra de teatre, Pinotxo, molt ben representada! 

I ja ha passat Pasqua, les mones, les vacances... i sense voler comences ja a pensar en l'estiu! 

Monasterio

Monasterio
de Eduardo Halfon

Libros del Asteroide

Abril de 2015


Me'l vaig comprar amb ganes. Amb il·lusió. Vaig pensar que seria molt bo. La idea del guió m'agradava. Però en el fons ha estat molt diferent.
La història és de dos germans que viuen a Guatemala i i tornen al seu país, a Jerusalem, pel casament d'una germana que es casa amb un jueu ortodox de Brooklyn. Però només arribar ja veus que el casament de la germana no té importància dins el llibre, tot i que en podria tenir i molta. El que compta són els records que li porten a un dels germans el fet de trobar-se de nou amb una sensual israelita que havia conegut feia anys a Antigua, a Guatemala. I llavors brollen tot de sentiments i records de la seva infantesa, barrejats amb l'encontre de la noia.
La veritat no m'ha acabat d'agradar. No m'ha dit res. I penso que sí que podia dir molt, i ser un molt bon llibre. Potser a mi no em va el seu estil, la seva manera d'escriure...

Ruta dels Monestirs

Ruta dels Monestirs
Soria, Olite i Sos del Rey Católico

Del 28 de març a l'1 d'abril de 2015


PENDENT DE REDACTAR