11 anys de blog

11 anys de blog... i 71 meus!
17 de juny de 2018

Passen els anys volant... i penso en els versos de la cançó que Raimon va cantar com a primícia al Palau de la Música en el seu comiat.

I nosaltres amb ells

Passen els anys i nosaltres amb ells,
els anys buits i els anys plens, els anys bons i els dolents.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

Encara no sé qui sóc
i sé que no sóc qui era.
També sé qui no seré
i encara no sé qui sóc.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

Al país on visc
la gent que pot no vol,
la gent que vol no pot
al país on visc.
Si la gent que pot volgués
i la gent que vol pogués
altre país seria
el país on visc.

Perquè era molt rebel
li posaren boç al gos.
Ara no pot mossegar
però encara lladra.
Perquè era molt rebel
li posaren boç al gos.

Intenten amb moltes lleis
i si cal amb violència
esborrar diversitats
i negar la diferència.
Intenten amb moltes lleis
i si cal amb violència.

Passen els anys i nosaltres amb ells,
els anys buits i els anys plens,
els anys bons i dolents.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

N'he fet 71. Vaig ja camí dels 80! Conscient dels anys que tinc però amb il·lusió i ganes de fer coses. Sóc feliç i tinc tot el que em fa falta. El Jaume, els fills i néts, família i amics. Llibertat d'entrar i sortir. conferències d'enginyers cada dimecres on ens parlen de tota mena de temes per estar al dia o per recordar coses passades. Sortides i excursions i viatges. No tants com voldria en Jaume però deunidó! mentre puguem ser útils en alguna cosa, mentre els fills i néts comptin amb nosaltres, però no massa, com diu Kipling, mentre ens lleven cada dia amb il·lusió l'edat no compta, compta com la portes! 

I fa 11 anys que els fills em van regalar el blog i segueixo en marxa. Últimament, no sé perquè, no he tingut temps d'escriure massa i tinc molts posts desats, esperant que els tregui de l'anonimat i els publiqui. Ho aniré fent... 

Gràcies a tots els que ens acompanyeu i ens feu la vida feliç i agradable! Gràcies Jaume per ser-hi sempre! 

Dones

Dones
de Isabel-Clara Simó

Columna Edicions

Juny 2018

Pendent d'escriure 

Viatge a Friuli

Viatge a Friuli
del 7 al 13 de juny de2018

Amb Phineas Fogg i Amics de la Unesco

Pendent d'escriure

L'ou com balla - Corpus

L'ou com balla - Corpus

2 de juny 2018

Pendent d'escriure

Cap dona en l'oblit

Cap dona en l'oblit
EXILIADES . ENCAUSADES . EMPRESONADES

CDR Galvany

Jardins Muñoz Ramonet

29 de maig de 2018

Coincidint amb l'aniversari de la ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, les CDR de Sarrià-Sant Gervasi van organitzar una trobada per donar veu a les dones empresonades i exiliades al mateix temps que felicitaven a la Carme pel seu 63 aniversari.

Els jardins de Muñoz Ramonet són amplis i estaven força plens. 

Va començar la trobada amb unes paraules de Mont Plans, seguit del Cant de la Senyera a càrrec de la Coral del CIC que ens va acompanyar tot el vespre.

Després es van llegir les cartes que les sis polítiques havien escrit per aquesta ocasió, intercalant-hi versos de Montserrat Abelló i Catalina Valverde, les dues, veïnes d'aquest barri.

Carta de la Llibertat de Carme Forcadell llegida per Isona Passola, veïna de Sarrià-Sant Gervasi

Carta a la llibertat de Dolors Bassa llegida per Mercè Amat de d'Òmnium Cultural Sarrià-Sant Gervasi

Visc per no morir

I lluito per viure

 Per no perdre cap

  d'aquests moments

 que sé irrepetibles

                   Montserrat Abelló

   

Carta de la Llibertat de Clara Ponsatí llegida per Júlia Areny veïna i representat de Dones-Joves per la Igualtat

Carta de la Llibertat de Meritxell Serret llegida per Carme Rocamora periodista del Jardí de Sant Gervasi

Plantar sobre la terra

els peus. Ja no tenir 

por. Sentir com puja

la saba, amunt, amunt.

Créixer com un arbre.

A la seva ombra 

aixoplugar algú que

també se senti sol, sola

com tu, com jo.

                             Montserrat Abelló

La Coral del CIC canta Senyor Sant Jordi

Carta a la Llibertat d'Anna Gabriel llegida Mercè Alegre de l'ANC Sarrià-Sant Gervasi

Carta de la Llibertat de Marta Rovira llegida per Gemma Amat, veïna de Galvany

Deixarem de plorar

Ara, veuràs que ploro

Perquè has ferit ma terra,

Però no pensis per això

Que ja ens has guanyat la guerra.

Tal com em veus plorant

Puc aixecar-me de terra

Endreçar-me la faldilla

I enfilar la carretera.

Tornaré a prendre un clavell

I me'l posaré a l'orella

Per si tornes a venir

Poder-te fer una ofrena.

Perquè som un poble ferm

El més bonic de la terra

Serem lliures, guanyarem

I tindrem pau i no guerra.

              Catalina Valverde

Glossa a Carme Forcadell a càrrec de Núria de Gispert, ex-Presidenta del Parlament de Catalunya

 Cant del Segadors acompanyats de la Coral del CIC

Núria de Gispert va llegir part d'una carta que els tres Presidents del Parlament havien escrit a la Carme Forcadell, i va recordar com es van conèixer. Es va emocionar un parell de vegades...

Després va haver-hi una enfilada groga coma xarxa de solidaritat i contra la repressió.

Va ser bonic i emotiu. I està molt bé que es facin actes per recordar les dones preses i exiliades. Es parla molt més dels homes i hem de pensar que les dones acostumen a ser el pal de paller de les famílies. I tenen fills, marit, pares, feina, amigues... I treballen per la nostra llibertat i la nostra dignitat.

Un país petit

Un país petit
de Gaël Faye

Empúries Narrativa

Maig 2018

En Gabriel té 10 anys i viu a Burundi. De pare francès i mare tutsi viu feliç i content amb els pares i la seva germana Anna. Té una colla d'amics i es troben sovint en una Combi Volkswagen abandonada al final del seu carrer, un cul de sac. I allà maquinen totes les trapelleries possibles. 

Tot d'una tot es precipita i la pau i felicitat, la tranquil.la innocència dels 10 anys se'n van en orris. Comença a Ruanda la guerra entre tutsis i hutus i els pares del Gabriel es separen.  

De sobte s'adona que igual que fins llavors s'havia vist sempre com un nen, ara es descobria mestís, tutsi, francès...   Els companys també canvien, els servidors de la casa són de diferents ètnies, la mare se'n va a Ruanda a buscar la família i el pare els deixa molt sols a casa...   

És el pas de la infantesa a l'adolescència d'un nen en uns moments durs i dolorosos. Ell vol seguir essent un nen, vol negar el que el volta, però no ho aconsegueix. 

Retorna al cap dels anys i es retroba amb el seu passat...

És un llibre bonic de llegir, amb una solidesa de relat que només pot donar qui ho ha viscut o qui hi té les arrels.                                                                                                                                                              

Primera Comunió Júlia

Primera Comunió Júlia

27 de maig de 2018

Pendent d'escriure i fotos