Una mujer a quien amar

 

Una mujer a quien amar

de Theodor Kallifatides

Galaxia Gutenberg

Juliol 2026

Ja he llegit alguns llibres de Kallifatides. Aquest potser és el que m'ha costat més de llegir... Potser perquè el vaig agafar en plena calorada d'estiu o potser perquè la història m'ha interessat menys que les reflexions i pensaments que van sortint del llibre. 

L'Olga és l'amor del protagonista. Però no amor de parella. L'Olga és la seva amiga, la seva mare, la seva germana... Al llarg de la vida els dos tenen parella, viuen a llocs diferents, però la seva relació segueix sempre com si visquessin un al costat de l'altre. Arriba un moment que l'Olga li diu que s'està morint. Ell ho viu però separat. l'estima més que mai, la trobarà a faltar molt, però deixa que faci ella el seu camí. 

Sempre hi ha alguna reflexió que t'agrada i et queda gravada. Aquesta és la que us escric a continuació. 

Permanecí en la pedregosa playa junto al cementerio inglés hasta que se encendieron las primeras luces. El ancho mar estaba en calma. Los charranes y las gaviotas callaban. Entonces se me ocurrió una idea muy curiosa, que en el silencio del mundo sólo hay un sonido que resulata extraño: la voz del ser humano. El resto de los sonidos son partes del silencio, pero la voz del ser humano quebranta el silencio. El ser humano empezó a hablar porque el silencio se volvió insoportable. No para expresar un pensamiento o para transmitir conocimiento o para contar una historia, sinó para quebrantar el silencio, para no convertirse en una parte de él. 

Kalllifakis sempre és bo de llegir. Et podrà interessar o copsar l'atenció més un llibre que un altre però només per llegir i rellegir i aturar-te i pensa les seves reflexions, només per això, ja val la pena! 

Balada de Holt

 

Balada de Holt
de Kent Haruf

EDICIONS DEL PERISCOPI

Juliol 2026

El vaig llegir en plena onada de calor. Aquest i un parell més de llibres van passar sense una atenció especial meva, M'agrada l'autor i estic segura que si el tornés a llegir podria expressar el que el que m'ha deixat dins. Ara no em ve de gust fer-ho... Només recordo que vaig pensar que era una pena no llegir-lo més detalladament. 

Si el torno a llegir ja ho explicaré. deixo només constància del llibre amb el resum de la coberta. 

Després de vuit anys, en Jack Burdette torna a Holt. Però la seva aparició no és ben rebuda i reobre ferides que per a molts ja estaven tancades. Mentre uns es pregunten amb incredulitat com és que s'ha atrevit a tornar després del que va fer, d'altres comencen a clamar venjança. Serà en Pat Arbuckle, el director del diari local Holt Mercury, qui anirà desenterrant el passat d'aquest home imponent i hostil que no va acabar d'encaixar mai enlloc i que un bon dia, va fugir sense cap motiu aparent amb un feix de bitllets robats sota el braç, deixant enrere la dona i els fills. 

Un gra de blat

 

Un gra de blat
de Ngügï wa Thiong'o

Raig verd

Juliol 2026

L'he llegit en plena onada de calor. Impossible concentrar-se i fer un seguiment d'un llibre tan dens i detallat com aquest. He llegit altres llibres d'aquest autor i sempre m'han agradat molt. 

Ara me'l remirava i no em veig amb cor d'escriure la meva opinió. Sí que puc dir que m'ha agradat, tant el tema com l'estil de l'autor però que l'he de tornar a llegir. 

Copio la contraportada del llibre i espero que en poc temps el torni a llegir i hi pugui afegir la meva opinió. 

El significat del gra de blat del títol, la personalitat tan diversa dels protagonistes les seves vides, idees, opinions... La seva esperança per la qual lluiten... No puc deixar-ho així. Hi tornaré! 

A les vigílies de la independència de Kenya, la vil·la de Thabai es prepara per celebrar la fi del domini colonial britànic. Però la guerra no ha acabat, les seves ombres persisteixen. Mentre s'organitza la celebració, emergeixen les ferides d'una comunitat marcada per la rebel·lió dels Mau-Mau: un líder traït, amors destruïts per la presó i la violència, i en Mugo, considerat un heroi solitari, que amaga un secret capaç de sacsejar tot el relat col·lectiu de resistència. 

Un gran de blat és una novel·la d'una força extraordinària sobre la llibertat i el seu preu, la culpa, la traïció i la fragilitat humana. Amb una narració coral i d'una intensitat implacable, el llibre va molt més enllà del relat polític per convertir-se en una reflexió universal sobre la responsabilitat individual i col·lectiva. Considerada una obra mestra de la literatura africana, consolida Ngügï wa Thiong'o com un dels escriptors més grans i influents de la literatura contemporània. Una novel·la imprescindible, radical i reveladora, que segueix interpel·lant al lector. 

GuillemArt.cat

 

GuillemArt.cat

7 generacions de pintors

Febrer 2026 -Terrassa

El nostre fill Guillem (GuillemArt.cat) ha heretat l'esperit i la gràcia de pintar com les sis generacions anteriors per la banda del seu pare. De mica en mica ha anat canviant d'estil però sempre amb aire modern i pintant sobretot cares. Explica molt bé d'on li ve l'afició de pintar i es veu com influeix l'entorn en cada cosa que fem. També dibuixa, sempre va amb la llibreta sota el braç, i n'estem orgullosos. 

Avui deixo aquí l'enllaç de l'exposició que va fer a Terrassa on va explicar la seva trajectòria, i també alguna pintura més. Aniré afegint més quadres i més comentaris ... 

peixos

 

peixos

de Eva Baltasar

Club Editor

Abril 2026

Eva Baltasar de nou... Permagel, Mamut, Boulder, Ocàs i fascinació... Escriu bé i deixa frases molt fortes i profundes. No sé si les parelles que protagonitzen la història fossin d'un noi i una noia en comptes de dues noies els llibres tindrien tant d'èxit. Però potser sí. Perquè els sentiments i les situacions poden passar en qualsevol tipus de parella i són ben reals. Potser em sobra, ja ho he dit altres vegades parlant de les seves altres novel·les, una mica de sexe... N'hi ha molt! 

Aquesta vegada parla d'una història d'amor. Complicada i addictiva. Ella no n'és conscient del tot, però al final reconeix que ja el primer dia va veure com acabaria. És una parella desigual i a ella li toca la part subordinada. La necessita, gaudeix, i encara que no sempre passa el que ella vol sempre hi torna. L'altra, la Victòria, és més gran i necessita tenir una amant subjecta a ell, que en depengui, que faci el que ella vol i quan vol. I sempre passa tot quan ella té ja té l'alcohol que necessita dins. Et quedes amb les ganes de saber la vida de la Victòria abans de conèixer a la protagonista. Què devia viure i què li devia passar? Una vida desfeta i mal assumida... 

No puc dir si és millor o pitjor que les altres. Quan l'he començat he pensat que no m'agradava. Després hi veig dues vides lligades que es van separant amb violència i dolor. Com s'adona de l'addicció que li provoca aquest amor i com ho tracta. És interessant... Totes les reflexions que es fa la noia val la pena llegir-les a poc a poc. Potser altres novel·les d'ella tenen una història d'amor però també un tema de fons interessant. Però també és interessant aquest... 

Llegiu-la i opineu... 

Ara que escric és quan m'adono que aquella sensació, un desassossec cabdellat, un esglai dins de clofolla, amb la seva incredulitat i el seu crit, allò que va instaurar-se en mi des que vaig conèixer la Victòria i que defineixo sobretot com a inquietud, no és una cosa meva, venia d'ella. Vivia en ella i me la va traspassar. Me la va enfonsar i era seva. I malgrat tot ella no se'n va desfer. 

No deixa de mirar-me i, per primera vegada en tot el nostre amor, no vull ser aquí, amb ella.

Dinaré amb ella. Esperaré que vingui a mi, que sorgeixi de l'alcohol com una Venus de l'onada, altiva i distant, gelosa i saberuda, i llavors l'hi diré. No em cal que entengui res, només que ho sàpiga. Borratxa, ho sabrà. 

Relato de un naufrago

 

Relato de un naufrago

de Gabriel García Márquez

Tusquet Editores

Abril 2026

L'autor era un jove periodista que va tenir l'oportunitat d'escoltar el relat d'un mariner que havia sobreviscut deu dies en una balsa després d'un naufragi. I tal com li explicava ell anava publicant-ho a El Espectador de Bogotà. Sembla que 8 membres de la tripulació d'un destructor de la Marina de Guerra de Colòmbia van caure a l'aigua i van desaparèixer perquè hi havia una gran tempesta. 

Aquest mariner que es va salvar va explicar tota la història al periodista, tot el que havia passat, la gana i la set, la por del taurons, el sol i la sal que el llagava, i com finalment va arribar a terra. Però el més escandalós va ser que va explicar que no hi ha via cap tempesta. Que els 8 homes que van caure al mar va ser perquè la nau de guerra portava una càrrega excessiva de contraban i amb un cop de vent se'ls va endur amb paquets ... 

Aquesta revelació es va convertir en denúncia política  i va portar a un desgavell que va fer que el mariner, considerat un heroi, deixés de ser important i al periodista li va costar l'exili.

És distreta de llegir, ben escrita i amb descripcions molt acurades de la balsa, el sol i els peixos.. i la valentia i quasi abandó del nàufrag. 

A casa teníem un himne

 

A casa teníem un himne
de Maria Climent

laltra editorial

Març 2026

M'ha agradat molt. Em costa pensar que l'ha escrit una noia que no va viure aquesta època. Perquè la retrata molt bé. Deixant apart les característiques  específiques de cada personatge et pots identificar plenament amb l'essència del llibre. 

La Erne és la mare. Després d'una vida dedicada, més o menys, al marit i a les filles, decideix ja vídua i filles casades o fora de casa, marxar, fugir del petit poble on ha viscut i fer el que ella vulgui fer, viure la "seva" vida. Busca l'alliberament de la dona que ara, potser, no ho necessitaria fer, perquè les noves generacions ja han sabut trobar la manera d'alliberar-se sense deixar la família. 

La Remei i la Marga, les dues filles, cada una en el seu estil, en el fons han trobat a faltar la mare. No han sabut prendre les regnes de la seva vida. 

La història està explicada a tres veus. Cada capítol parla una d'elles i així pots anar veient l'evolució de les tres dones. Un dia es retroben, surt un secret familiar que fa trontollar, i també unir, les tres dones, i acaba amb el retorn a casa, a la terra, l'enyorança de les teves arrels... 

A l'Erne, la mare, l'autora la situa crec jo cap als anys 40 o 50 del segle passat. Quan les filles no podien desobeir els pares, quan no podien prendre les decisions per la seva vida, quan era impensable anar contra la seva opinió, decisió, orde... I això és el que li passa a l'Erne. Dona de caràcter es troba que ha de callar, ha d'acceptar, ha de viure segons el paper que li han assignat. I ella va decidir callar, callar fins a l'extrem que va passar 9 anys i dos mesos sense parlar. 

Això va passar a moltes dones, a la majoria, però no totes van tenir un pare tan autoritari, ni  van viure en poblets petits on tothom sabia la vida de tothom. 

El llibre et fa pensar. A les dones d'aquestes generacions ens van fer viure a la manera que la societat pensava que era el millor per nosaltres. Però no vam poder decidir moltes coses. Coses importants per nosaltres. Per bé que hagis viscut, per feliç que siguis, per molt que diguis que repetiries tot igual... crec que en el fons tens dins el cap la idea que una mica més de llibertat i de veu en cada circumstància de la vida ens hagués agradat. I comprens la fugida, l'escapada de l'Erne tot i que no entens que pogués abandonar les filles com ho va fer. Però era la seva vida... La seva reflexió és fins quan es considera que hem d'estar pendents dels fills, si els hem donat tot les estris per construir la seva vida i ara són ells que els han de fer servir... O sigui, la comprens, hem viscut més o menys aquesta època, però no acceptes el que va fer. Ho comprens però no ho acceptes. Potser per convencions socials...?