Dinar a Mura

Dinar a Mura

6 de novembre de 2010



Érem a Terrassa i vam decidir anar a dinar a Mura. Només hi havíem anat una vegada perquè un dels nostres fills hi era fent de monitor. La casa de colònies ja no hi és però el poblet és digne de visita. Petit, amb cases de pedra, sembla que no hi hagi ningú, però quan entres al restaurant t'adones que està ple de gent. En una petita botiga vaig poder comprar verdura recent collida de l'hort, cosa poc usual ja en el món en què vivim. I vam arribar tard a comprar pa, que segur que també era bo!.
Per arribar a Mura passes pel parc de sant Llorenç de Munt, per la serra de l'Obac, amb paisatges magnífics i contemplant les roques típiques de la muntanya de Montserrat.
El restaurant, Cal Carter, us el recomano. Tot el que hi cuinen és producte local, els rovellons collits d'allà mateix, cuina senzilla però exquisida. I molt amables. www.calcarter.net
Prop de Barcelona, sense fer massa quilòmetres, trobes natura i bellesa i menges productes naturals i ben cuinats.
I a més hi havia una casa amb el meu nom!