Rutes d'Aràbia
Rutes d'Aràbia
Tresors arqueològics del regne d'Aràbia Saudita
CaixaForum
amb Isabel Larruy
3 de febrer de 2011
Per a l'Obra Social "la Caixa", aquest projecte representa l'oportunitat de col·laborar amb dues institucions de prestigi: la Comissió Saudita per al Turisme i les Antiguitats del Regne d’Aràbia Saudita (l'entitat responsable del patrimoni i dels museus en aquest país) i el Musée du Louvre, concretament amb el Departament d'Antiguitats Orientals i el Departament d'Art Islàmic.
La història i cultura d'Aràbia la fan començar amb el Islam, amb Mahoma. De tot el temps anterior n'hi diuen "el període de la ignorància". Ara han hagut de canviar de pensament ja que arrel de les excavacions petrolíferes han descobert tota una cultura digne d'estudiar i de fer present en els llibres d'història. El fill de l'actual rei, Saud, que ha estudiat a Europa, té un interès molt gran i particular en conèixer la història del seu país. Ha vist que a Europa es dóna importància al passat, fins a la prehistòria, i ell vol el mateix pel seu país. Per aquest motiu està pagant grans sous a arqueòlegs europeus perquè els ajudin a recuperar les seves arrels. I va estar a Barcelona per veure com quedava l'exposició i li va agradar tant que vol que la instal·lin exactament igual a París i a Nova York. I ha deixat peces úniques, que mai no havien sortit del país, perquè llueixin en l'exposició, entre elles, la imatge d'un home despullat, prohibit pel Coran i una porta de la Meca, que l'hem pogut veure avui; aquesta decisió ha estat molt criticada per la gent del país, però el príncep Saud té molt clar que ell mana, i aquesta porta s'estava degradant per les inclemències del temps. Les altres tres portes ja no hi són. N'ha fet còpies i són les que estan a la Meca. La seva bandera és verda, amb el lema del Coran "Alà és l'únic déu i Mahoma el seu profeta" i dues espasses: el verd dels oasis, el Islam i el poder de les armes.
Aràbia era el país de l'or, l'encens i la mirra, les tres coses més preuades de l'antiguitat, els regals que els mags d'Orient van portar a Jesús al portal de Betlem. Per transportar l'encens i la mirra es feia en llargues caravanes. Feien molts dies de camí i es trobaven amb molta gent, dels països veïns; així s'ha trobat, tot buscant petroli, restes d'aquest període de la ignorància, amb clares influències egípcies, perses, romanes... fins i tot de l'Índia. Esteles funeràries en arameu, amb escriptura cuneiforme, amb llatí, amb àrab... Si mireu el mapa que he posat al final veureu les diferents rutes que es feien, que després es van convertir en rutes de peregrinació a Medina, on està enterrat Mahoma, i a la Meca.
Trobem unes figures enormes d'homes, de diferents èpoques, sense cap. Sembla que per anar més ràpid, quan canviava el personatge a qui havien d'homenatjar amb un figura, simplement li tallaven el cap a una anterior i li afegien el nou.
La veritat és que és difícil explicar tot el que ens ha dit avui la Isabel Larruy. Només contemplar les esteles funeràries, meravelloses, les que tenen forma de mesquita pertanyen als membres més importants del Islam, els de forma rodona, a dones...
Hi ha tota una història de l'escriptura. És molt interessant.
 |
2 comentaris:
Hola Maripepa!
Escolta, una pregunta: la Isabel Larruy del article/post sobre el CaixaForum, és una dona q dóna/donava classes a l'escola Reial Monestir De Santa Isabel als 90'?
Gràcies!!
La
Sí que ho és. No la coneixia abans però t'asseguro que té l'energia d'una dona vint anys més jove!
Et fa viure tot el que explica. Si la vas tenir de mestre vas ser molt afortunada!
No sé qui ets. Ens coneixem?
Maripepa
Publica un comentari a l'entrada