La venedora d'ous

La venedora d'ous
de Linda D. Cirino

La Magrana

Abril de 2012

En una granja al sud d'Alemanya hi viu una dona, l'Eva, amb el seu marit i dos fills. Sempre ha treballat la terra i no es mou del mas. Però la guerra s'endu al marit al front i els fills s'allisten a les Joventuts Hitlerianes. Però dies abans de marxar el marit, quan ella va anar com cada dia al galliner a buscar els ous, hi va trobar un noi jove amagat. Era jueu i havia fugir. El perseguien. L'Eva ha de prendre una decisió i, sense pensar-s'ho gaire, deixa al noi que s'amagui.

Tot el llibre és l'evolució de l'Eva, sola, amb els controls de policia, les obligacions que li venen per què sembli que està d'acord amb la política actual, i la seva relació amb Nathanael, que la fa sentir-se dona per primera vegada.

És un llibre bonic de llegir, per posar-se a la pell d'aquesta dona i veure i viure la seva evolució, el seu canvi, la seva valentia.

Deixo aquí dos fragments de l'obra, una del inici, l'altre, quan es descobreix a ella mateixa.

La meva, ha estat una família de pagesos generació rere generació. I de dones de pagesos. Al sac del gra de l'aviram, n'hi ha una de dibuixada. Està mirant a terra, com he vist sempre la gent del camp. No sé si vol representar que fa res en concret, però és igual, perquè fes la feina que fes, del camp o de la casa -el menjar, repassar la roba, vigilar la mainada- estaria en la mateixa actitud: amb el cap cot. Jo, quan l'alço, acostuma a ser per comprovar el temps, per veure a la posta si l'endemà tindrem bon dia o per calcular si s'eixugarà la bugada abans no arribarà la tempesta. Per regla general, però, tinc el cap baix, com ella. Se n'ha perdut fins la memòria, de quan la meva família va començar a treballar la terra.

I més tard, quan en Nathanel li va descobrint que és una dona, diu:

Però de mica en mica va anar sorgint una dona diferent. Com si de dins d'aquell embolcall de muller d'un pagès, en sorgís una dona, I aquesta dona tenia pensaments, volers i desigs. Aquí estava la diferència. No va ser evident tot d'una, però, mentre em passava, n'era conscient. M'adonava que els meus pensaments, abans només una llista de les coses que havia de fer una darrere l'altra, anaven prenent forma de diàleg dintre del meu cap. Mentre els anava fent: pouant l'aigua, triant les verdures de la sopa; discutia les coses amb mi mateixa.

Què fort i quina bellesa alhora! I tan ben traduït que ni te n'adones que no ha estat escrit directament en català.

Llegiu-lo!