Pensament

Quan, a l'edat adulta, hom domina l'art de no marejar-se per la insatisfacció de les lectures que mai no ha fet ni podrà fer, comença a ser capaç de llegir més pausadament i també comença a aprendre a rellegir aquells textos que mereixen la relectura.

Jaume Cabré (Barcelona 1947)
(tret del Minimàlia. És un text de "La matèria de l'esperit")

Jaume Cabré té la meva edat, vam néixer el mateix any, i parla de rellegir. Ja fa temps que jo ho comento a casa però m'és molt difícil llegir una bona crítica d'un llibre o que la Fe de l'Espolsada me'n recomani un que "segur que t'agradarà" i no agafar-lo de seguida i llegir-lo. Però hi ha tants llibres que m'han agradat al al llarg de la meva vida! I molts d'ells mereixen una relectura.

Fa molts anys un oncle meu metge, el tio Francesc,  que tot el mes d'agost se'l passava sota una alzina llegint a casa seva, a tocar de la nostra, em va dir: ara a mi em toca ja rellegir; no em cal res nou, només recordant les obres bones que he llegit en tinc prou i em satisfà del tot.

A mi em costava de creure això en un moment en què no podia abastar tot el que volia llegir. Ell em va recomanar bons llibres i en guardo un bon record. I, a més, tenia un costum bonic; cada any, el 31 de juliol quan arribava a casa seva per començar les vacances, es presentava amb un llibre per cada fill. A mi de llibres no me'n faltaven a casa, però aquest detall m'ha quedat gravat per sempre.

Intentaré fer una mica de cada cosa: llegir llibres nous sempre que siguin ben escrits i ben recomanats o amb crítiques acurades i començaré a rellegir llibres que tinc a casa i que em fan el ullet de tant en tant.

Si no llegís llibres nous m'hauria perdut el "Jo confesso" d'en Jaume Cabré, que és un llibre excel·lent i que estic rellegint per poder fer la meva crítica al blog. Aquest llibre necessita una segona lectura...