El retorn del soldat

El retorn del soldat
de Rebecca West

El Cercle de Viena

Abril 2012

En Chris Baldry és mobilitzat al front. A Londres l'esperen la seva dona Kitty i la seva cosina Jenny. Reben una carta dient que en Chris ha estat ferit i té una amnèsia transitòria que li ha esborrat de la memòria els últims quinze anys. El porten a casa i ni reconeix la seva dona ni les reformes de l'antiga casa on viuen. La Kitty ho viu com un malson, creu, o vol creure, que ell fingeix. La cosina, admiradora i devota de Chris parla amb ell i l'acompanya. L'únic que demana Chris és veure la Margaret, el seu amor de fa quinze anys. Margaret és una noia senzilla, filla d'un hostaler de l'illa de Monkey, i ara casada i vivint prop de casa el Chris i la Kitty. Parlen amb la Margaret i ella hi va; segueix enamorada d'ell i reviuen els vells temps com si tinguessin quinze anys menys.

La novel·la és la lluita d'aquestes dones per l'home que estimen, cadascuna a la seva manera. I el dilema és si intenten que li retorni la memòria o el deixen així, feliç amb la vida d'adolescent que porta. La Jenny troba en la Margaret la dona amb qui compartir l'estimació cap al Chris, cosa que no ha aconseguit amb la Kitty que és més infantil i egoista.

És interessant i bonic veure com pensen i viuen la malaltia aquestes dones, com van passant de l'egoisme d'elles al benefici d'ell, com es rebel·len davant la realitat i com decideixen el seu futur i el de Chris.

Diu la Jenny:

Jo sabia molt bé que hem de saber la veritat. Sabia prou bé que, quan som adults, hem d'acostar-nos als llavis el vi de la veritat, sense que ens preocupi que no sigui dolç com la mel o que la seva aspror ens assequi la boca, i que hem de combregar amb la realitat o continuar per sempre més el nostre camí, estrafets i diminuts com nans. La set per participar en aquest sagrament havia fet que en Chris hagués apartat bruscament el calze de mentides sobre les mans blanques que la Kitty li acostava als llavis, i que s'hagués girat vers la Margaret amb aquell enorme gest de confiança que era la seva pèrdua de memòria. I ella, ajudada per mi, havia oblidat que la primera preocupació de l’amor ha de ser salvaguardar la dignitat de la persona estimada, perquè ni Déu des de dalt del cel ni el vailet que espia a través dels matolls puguin trobar en cap moment una sola possibilitat de menyspreu, i així la Margaret havia ofert a en Chris la joguina trivial de la felicitat.