Pippi Calcesllargues

Pippi Langstrump
Musical
d'Astrid Lindgren
Teatre Condal

14 d'abril de 2012

Música: Georg Riedel
Direcció: Teresa Devant
Actors: Meritxell Santamaria, Víctor Arbelo,Cristina López, Laura Sancho, Ferran Castells, Albert Alemany, Miquel Agell

He anat amb quatre nétes a veure la Pippi Calcesllargues. Em va agradar molt quan la feien per TV quan els meus fills eren petits. I l'obra de teatre està molt ben feta! La Meritxell Santamaria ens dóna la imatge perfecta de la nena desenfadada i valenta, somiadora i positiva, que la seva autora descriu en el llibre; llibre que va sorgir d'un personatge que es va inventar l'autora per a la seva filla de 7 anys que havia d’estar-se al  llit una temporada llarga.

La Pippi porta les trenes pèl-roges mirant enlaire, una mitja a ratlles i l’altre de color llis, dorm amb els peus al coixí i té un cofre ple de monedes d’or. És molt forta i valenta. I molt riallera.

La Pippi vol ser lliure, viure al seu aire. El pare és un pirata amb qui ella sempre viatjava. Un dia una onada se l’endu, però ella sempre espera que el seu pare tornarà a buscar-la. La mare va morir i la Pippi explica que la seva mare seu en un núvol i ella la saluda i li parla de tant en tant. Es revela contra el món adult, ple de convencions faltes d'espontaneïtat i de franquesa i s’ho passa d'allò més bé amb el seu mono, el sr. Nilsson i el seu cavall a topos, "Petit oncle".  Un dia torna el pare però ella finalment decideix quedar-se, no embarcar de nou, ja que una nena, segons ella ha pogut anar pensant, és millor que estigui a terra ferma i vagi a l'escola amb altres nens.

Al final de la funció van demanar nens voluntaris per pujar a l'escenari i la Martina i la Jana van pujar-hi. A la Martina això li encanta i ho fa feliç; la Jana és més vergonyosa però va pujar-hi amb un somriure que es mossegava les orelles.

I l’endemà tot eren “espectacles” amb nens amb trenetes enlairades, cantant amb la música de la Pippi.

M'encanta portar els néts al teatre, que s'hi acostumin, que els agradi...