Billie

Billie

de Anna Gavalda

Edicions 62

Maig de 2014

La Billie i en Franck són dos nens que viuen i creixen en un barri molt pobre, del quart món, diuen. Ell és un nen tranquil, solitari i una mica efeminat.  Ella, mal parlada i espontània, intenta que se l'accepti en els grups de nenes però no aconsegueix treure's de sobre la marca, l'estigma, del seu barri de Moriles. Tenen una infantesa infeliç i solitària, voltats d'intolerància i misèria moral i física. 

Un dia, a l'escola, els fan representar una escena de "Amb l'amor no s'hi juga" d'Alfred de Musset, i casualitat o no, a la Billie li toca en Franck de parella. Van a assajar a casa l'àvia d'en Franck i la Billie descobreix un altre món. Assagen molt i tant ell, fent de Perdican, com ella, de Camille, entren tan a fons en els seus personatges que dues frases de l'escena quedaran per sempre més en el seu vocabulari i els donarà força més d'una vegada. Quan en Franck està de baixa forma només necessita que la Billie li digui: Aixeca el cap, Perdican!, i quan és la Billie la que no té el dia és quan el Franck li diu: Què bonica que ets, Camille, quan els ulls et brillen!.

En el fons, aquests nens, crescuts sense amor ni carinyo, només necessiten que algú els digui una cosa agradable, que algú es fixi en ells per bé, per començar a volar i creure's que viuen ja en un altre món. 

Tot i que aconsegueixen sortir del barri sempre conservaran les reaccions que han viscut de petit, sobretot la Billie. 

Tota la història ens ve relatada per la Billie que l'explica a un petit estel, una nit que es troba amb en Franck, tots dos ferits en una muntanya. S'estimen molt, en Franck cuida molt de la Billie i la Billie és l'empenta i la vida pel Franck.

Tot i que al començament em va semblar que no m'agradaria gaire, ara penso que és un bon llibre que retrata molt bé els sentiments dels dos nens-joves i l'ambient que els envolta. I veus la grandesa d'esperit d'aquestes persones tot i que el món no els acompanya. Costa una mica acostumar-se al llenguatge de la Billie; això és el que al començament et fa dubtar. Quan t'hi acostumes, desitges que no s'acabi!