L'illa de les cartes perdudes

L'illa de les cartes perdudes
d'Oriol Canosa
amb il·lustracions de  Mercè López

Babulinka books

Octubre de 2014

Per Nadal i per Sant Jordi tenim costum, de regalar un llibre a fills i néts. I com són molts llibres vaig comprant-los amb temps; cada vegada que en veig un que crec que pot agradar a algú el compro i el guardo. I això és el que he fet amb aquest llibre que he comprat pel Sergi que té 11 anys. Com que aquesta edat ja comença a ser una mica difícil encertar amb un llibre bo per a ells me l'he volgut llegir jo primer, com vaig fer a l'estiu amb dos llibres de la Berta. I m'ha agradat molt. És un llibre diferent dels que acostuma a llegir però crec que li agradarà. 

Parla  de l'Albert, un nen d'onze anys que viu a Estrasburg. Som a l'any 1914 i comença la Primera Guerra Mundial. Els pares són metges i els envien al front. I els pares decideixen que el millor pel nen és anar a la Isola della Cona, prop de Venècia, on viu l'oncle Audubon. 

Allà descobrirà un món nou, completament diferent del que fins aleshores havia viscut, amb personatges que sovint semblen sortits d'un imaginari de fantasia però que tots ells es distingeixen per la seva bondat, sagacitat i oportunitat. Allà pensarà en els pares i començarà a esriure'ls cartes que no poden arribar al seu destí. Però tot escrivint-les se n'adona que per a ell és necessari treure tot el que porta dins i el de menys és si arriben o no al seu destí. Una cosa és enyorar els pares i una altre assumir i acceptar una separació forçosa i no volguda. 

El llibre és bonic de llegir i de mirar. Les il·lustracions són adients amb el tema i crec que un nen d'onze anys com el Sergi pot llegir aquest llibre i sentir-se una mica com l'Albert. I comprendre també i al seu nivell què comporta una guerra i l'allunyament de la família i com pots reeixir de tot això si trobes les persones i l'ambient apropiats.