Junts pel Sí

Junts pel Sí!
Festa dels Candidats

Arc del Triomf - Passeig Lluís Companys

28 d'agost

Junts pel Sí ha demanat que ens fem candidats. Volen aconseguir la llista més extensa d'Europa. I ho aconsegueixen! Ja som 60.000 els inscrits i han volgut fer una festa per aquests candidats, per a nosaltres. Com un inici de campanya però en clau festa.

Hem arribat d'hora i la gent anava apareixen per tots els carrers. Hi havia paradetes on venien samarretes i altres objectes amb el logo de la llista. Hem trobat amics i coneguts, ens hem fet fotos, tot esperant el moment en què començarien a parlar els candidats. Molts de nosaltres vam enviar una fotografia nostra per tenir-la en un cartell de la llista. És un record i ens va fer il·lusió. I allà la teníem a punt.

L'acte va ser emotiu i emocionant. D'entrada, el fet de trobar-nos amb gent que pensava com nosaltres, que era feliç veient aquell desplegament de senyeres i estelades, ja et feia sentir a gust. Des de l'Arc del Triomf baixant pel Passeig Lluís Companys tot era ple de gom a gom. 

I va començar. Però no d'una manera qualsevol. Va començar la Montserrat Carulla, adreçant-se  als catalans del Principat, de València, de les Illes, de la Catalunya Nord.. i ens va llegir un poema del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, "Assumiràs la veu d'un poble". Se'm va posar la carn de gallina... A continuació van parlar la Carme Forcadell, el president de Súmate, Eduardo Reyes, representants de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona, i els primers de les llistes de cada circumscripció. Tots van parlar bé i d'una manera diferent a la que ens tenen acostumats. Eren clars i decidits però en to festiu. Com deia en Raül Romeva estem fent "la revolta dels somriures". Després de parlar en Lluís Llach el públic, sense estar previst, va començar a cantar L'estaca. Tots vam cantar i altre cop molts records i moltes vivències et passen pel magí en pocs segons... En Pep Guardiola va voler fer acte de presència des d'Alemanya i va enviar un video gravat donant ànims a tots. Els últims a parlar van ser l'Oriol Jonqueres, el President, l'Artur Mas i en Raül Romeva. Tots van ser molt aplaudits i quan va sortir en Mas la gent no parava de cridar: President, President! i els crits de In, inde, independència ja! no paraven... 

Va ser emocionant... Els catalans som diferents. No ens poden entendre. Una festa com la d'ahir no es faria enlloc més. Començant pel poema recitat per la Montserrat Carulla, el cant espontani de L'estaca, els parlaments dels polítics i no polítics que van participar-hi, tot això no és propi de cap partit polític. És un grup heterogeni de persones que s'han posat d'acord per un punt en comú: la independència de Catalunya.
I a poc a poc vam veure que la lluna plena venia cap a nosaltres, ens contemplava amb simpatia i ens feia un somriure còmplice... 

Tinguem en compte que el dia 27 es compatibilitzarà si hi ha majoria de Sí o de No. Ja no hi ha lloc pel Sí però no, o el no però sí. Els qui no votin Sí aniran al mateix sac que els del PP i Ciutadans. Amb tot el respecte per la gent que vulgui votar aquests partits. Però aquells indecisos que no volen votar Junts pel Sí perquè hi ha en Mas, o en Romeva, o.... qui sigui que pensi que el seu vot només ajudarà a que el govern central, sigui del color que sigui, no ens deixi moure fitxa ni en sanitat ni en educació ni en res. Adéu Corredor Mediterrani, adéu millorar la Sanitat, adéu millorar l'Educació, adéu crear nous llocs de treball, adéu a les ajudes que són necessàries en un país com Catalunya, adéu a la nostra llengua i a la nostra cultura viscudes com hauria de ser en una país normal.

Un bon record per un inici de campanya! Queden pocs dies...