Final d'estiu

Final d'estiu
3 de setembre de 2015

Hem fet coincidir els 72 anys del Jaume, el 16 de casats del Jordi i la Marta i el final d'estiu en el dia 3, ja que era l'últim dia que estàvem tots junts.

72 anys comença a ser un número important; els nens et veuen molt gran, els fills ja no et deixen fer segons què, i nosaltres ens veiem joves i forts per menjar-nos el tros de món que ens queda per viure. I el veiem ple d'alegries amb els fills i néts i sobretot amb la parella.

I els 16 de casats de la parella també. Perquè han superat ja uns anys llargs i difícils, amb feina, fills petits, i que ho han superat amb nota! Ara, amb les nenes ja grandetes, poden veure la vida des d'una altra òptica. I a nosaltres ens fan recordar temps passats...

El final d'estiu s'ha de celebrar! Hem tingut la sort de tenir força els fills i néts a casa. Omplen de vida tots els racons, et fan sentir cansat al vespre, però és una alegria tenir-los a prop. Als fills i joves perquè tens una mica més de temps per parlar amb ells; als néts perquè veus com any rere any van creixent i actuen i parlen de manera tan diferent...! És un goig i un orgull sentir que et diuen: àvia, et puc preguntar una cosa? I el que et pregunten no són bajanades... A la seva edat érem força babaus nosaltres...

Ha estat un estiu molt maco! Tots bé de salut i amb ganes de viure i compartir els bons moments que et dóna la vida i que s'han d'aprofitar quan t'arriben! 

Tres néts van fer els dos pastissos pel sopar. Jo vaig preparar uns canelons de pernil amb vinagreta de festucs que va tenir molt èxit i carn rostida amb pometes al Calvados que havíem portat de Normandia.

Tot va anar molt bé però el millor va ser l'espectacle que ens tenien preparat els néts. Havien assajat tot l'estiu quan coincidien i no ens deixaven veure res, L'ordinador amb la música anava amunt i avall amb el Roger d'operador.

Van fer balls de tot tipus, des de hip hop, el Roger és un mestre en aquest ball, i d'altres coreografies inventades per les nenes i representades amb molta traça i gràcia. Al final ens va fer aixecar als avis i ens van fer ballar. I després a les mares i als pares.

 Una nit de bon record, vam riure com feia temps que no ho fèiem, i vam acabar amb la satisfacció i l'orgull de la família tan maca que tenim. 

Gràcies a tots!!!