Dinamarca

Dinamarca
amb fills i néts

Del 13 al 17 d'abril de 2017

Hem estat cinc dies a Dinamarca tota la família, el Jaume i jo amb fills, joves i 9 néts. Una meravella! A tots els feia il·lusió i això ho val tot. És una sort i un privilegi poder gaudir d'uns dies amb tota la família sense tenir cap feina a fer, només contemplar, parlar, riure i observar com aquests nens que eren tan petits es van fent grans... i ens fan grans a nosaltres! 

A l'aeroport ens esperaven per fer el transfer fins a l'hotel i van acompanyar-nos fins a la Sireneta, Den Lille Havfrue. Allà ja vam continuar caminant fins al vespre. 

La Sireneta, com tothom, la van trobar petita, però vam fer un munt de fotos! 

D'allà, caminant passant pel Kastellet, antiga ciutadella i una de les principals fortificacions de Copenhaguen, 

Amalienborg, on viu la reina de Dinamarca i des d'on podem contemplar la Marble Church que per dintre és una meravella!

La sort de'aquesta capital és que té molts parcs i zones verdes i els nens van poder córrer i jugar una estona. Feia il·lusió veure'ls tots junts rient i jugant! 

El Nyhavn Stroget, el barri a peu de fiord és alegre i curiós. Totes les cases són de colors i hi ha molta vida de terrasses de bars i restaurants. I és curiós perquè allà a prop hi ha una pared pintada a ratlles seguint els colors de cada casa.

I tot passejant pels carrers m'encantava veure el carinyo de les nenes i els nens. Els agrada abraçar i ser abraçats. I a nosaltres ens fan feliços!!!

El Tívoli els va agradar molt. Jo el recordava més senzill, diferent, i la veritat és que és espectacular! Jardins, atraccions i a la nit tot il·luminat. Feia molt bonic! Vam sopar allà mateix un sopar típic danès amb la cervesa corresponent.

L'endemà, amb un mini bus de 20 places, vam enfilar cap a Roskilde. Allà hi ha un museu on vam poder admirar quatre naus vikingues a mig reconstruir. Van ser trobades al fons de les aigües del fiords i després d'un curós examen van anar reconstruint els vaixells, cadascun amb les seves fustes. És impressionant! I el guia que vam tenir parlava un anglès tan clar que la majoria vam poder entendre tot el que deia.. I t'omple d'orgull que els nens entenguin força les explicacions en anglès, facin preguntes al guia i, fins i tot, una de les petites, amb 8 anys, em preguntava si ho entenia per explicar-m'ho! Una monada!!! 

També hi havia un parell de reproduccions de vaixells i una barra plena de vestits d'època. Ens vam disfressar i vam fer les fotos corresponents... 

I a fora hi havia més reproduccions  on podies pujar-hi.

Després d'un entrepà a cuita i corrent vam arribar a Odense, la ciutat de Hans Christian Andersen, autor de contes com El soldadet de plom, L'aneguet lleig, El vestit nou de l'emperador... El museu és interessant amb molts manuscrits i detalls de la vida de l'autor, però per a mi el més bonic és veure en els carrers les escultures del contes que va escriure. Però no ho exploten prou be. Nosaltres vam buscar-les i en vam trobar algunes perquè sabíem que hi eren gràcies a un blog de internet. Però no hi ha cap informació, ni itinerari, ni res que se li assembli! 

La princesa del pèsol

El soldadet de plom

Ja cap al tard arribàvem a Billund, a un hotel a un km escàs de Legoland i també molt a prop de Lalandia, on vam sopar. Lalandia és una enorme carpa amb un cel blau amb nuvolets blancs, amb castell, cases, que són botigues o restaurants, i petites atraccions i espais per jugar els nens. Semblava aquella pel·lícula El show de Truman!

També a l'hotel hi havia espai pels nens. Tot el que hem vist de Dinamarca està muntat de manera que els nens es puguin divertir i els pares puguin estar una estoneta tranquils... 

L'endemà Legoland tot el dia! No pensava que m'agradés tant. Els nens esperàvem aquest dia com bojos i ens van fer participar al Jaume i ami en algunes atraccions. Però val la pena. Tota la decoració està feta de Lego, des de figures enormes, a escenes de pirates o d'animals i, fins i tot, la reproducció exacte, em petit, de Nyhavn Stroget, el barri de cases de colors de Copenhaguen. Quan ho van veure els nens van dir de seguida; això és aquelles cases que vam veure el primer dia! 

Llàsima del fred i sobretot del vent. Però fins i tot això té la seva part bona. Els nens no van haver de fer cap cua i van poder repetir de les atraccions sempre que van voler. 

I sortint els vam comprar a cada família un Lego d'aquells que aquí encara no han arribat. Els haguessis comprat tots! 

Bork és un poblat víking i vam haver de lluitar per anar-hi. L'agència a Dinamarca deia que estava tancat... I va ser una de les experiències més boniques i interessants del viatge. 

A Bork Vikingehavn vam poder veure com vivien els vikings, quina roba portaven, com cuinaven i com donaven gràcies als déus. Allà sempre hi ha famílies i grups d'amics vivint-hi. Els deixen les cases i ells es vesteixen d'època i viuen sense llum i sense aigua, igual que feien els seus avantpassats. Veus els nens lluitant amb espases de fusta, o les mares cuinant o brodant i els homes forjant ferro... No paguen res per estar-se allà una setmana o quinze dies però han de permetre que els turistes entrin a les seves cases i parlin amb ells i preguntin coses.   Vam parlar amb ells i sembla que hi ha llista d'espera per anar-hi. Diuen que desconnecten de la vida diària, s'esforcen per coses que a casa tenen solucionades, i conviuen uns amb altres molt estretament. I que tot això els dóna pau i els relaxa. 

Era el diumenge de Pasqua i vam coincidir amb una ofrena als déus per la primavera. El déu Odin, el déu Thor, el de la fertilitat i dos més que no recordo. La cerimònia va ser preciosa! Una dona jove, vestida naturalment d'època, va fer les ofrenes cantant. Va aixecar una bandeja d'ofrenes de menjar i també una barreja d'aigua amb no sé què dins un corn... En el fons et recorda l'Eucaristia... I un home anava explicant tot... en alemany i danès! Alguna cosa vam entendre i també vam preguntar després a la gent d'allà i ens van explicar. Va ser la nostra Pasqua! 

A l'entrada d'Esbjerg vam veure el monument als Homes del Mar, Man of the Sea, enormes figures blanques assegudes davant mateix de l'aigua. 

I al costat un parell de búnquers mig enterrats a la sorra que es van construir convençuts qiue el desembarcament seria allà i no a Normandia.  

En el Museu Marítim vam veure animals que viuen al aquàrium i altres elements típics d'un ambient portuari. Interessant i els nens van gaudir tocant alguns d'aquells peixos i veient els dofins. 

També hi havia un carrer amb cases que mostraven els oficis de l'època i un altre carrer molt interessant amb més búnquers. 

A Ribe, petita ciutat i una de les més antigues poca cosa vam veure ja que ens va ploure fort i el barri viking no obria aquell dia. Però vam poder observar com les catedrals  de Dinamarca, o d'aquella zona, són totes fetes de totxo vist. I són molt maques! I enmig de la pluja i tot tancat una botigueta on venien galetes i xocolata i amb taules fora amb tendals van fer les delícies de tots ja que la gana hi era! 

Van anar a dormir a Kolding i al matí vam visitar el Geografisk Have, un jardí botànic que tot i no estar florit impressionava pels arbres, els arbusts i la esplanada verda immensa que vam veure com la segaven amb una mena de Rumba molt divertida. També hi havia animals, com llames, o alguna cosa semblant, i marmotes.

I també una mena de Kolding en miniatura molt reeixit. Allà vam fer un Manneking Challenge i la gent que cuidava la zona no ho havien vist mai. Va ser molt divertit! 

 I d'allà ja cap a Copenhague de nou. Ens vam aturar a la platja Amager per veure el pont de  Øresund  que uneix Dinamarca amb Mälmo. És curiós ja que com és molt a prop de l'aeroport no podien fer un pont alt per por dels avions i han fet una part submergida i, en una illa artificial, l'han fet sortir i començar el pont. 

I ja a l'aeroport ens acomiadem d'aquest petit país i marxem amb una molt bona impressió i amb dolços records. 

Un viatge en família, amb fills i néts, és una ocasió magnífica per viure la vida dels teus, per veure'ls com es belluguen pel món, per reunir-los i que et diguin: Gràcies àvia! , amb un petó o una abraçada. Als néts els agrada trobar-se i estar junts i s'ho passen molt bé. I el fet d'anar amb avis a més dels pares els fa sentir-se útils si t'ajuden o t'acompanyen... Ja sé que això et fa gran però t'omple de satisfacció veure que tant fills com joves com néts estan pendents de tu i procurant que gaudeixis com ells de tot el que fem. 

Gràcies a tots, macos, per la vostra companyia, per la vostra alegria i per deixar-nos aquest bon gust després de cada viatge!