Aquest deu ser el lloc

Aquest deu ser el lloc
de Maggie O'Farrell

l'altra editorial

Agost 2019

En Daniel és un home divorciat amb dos fills que gairebé no veu mai. Un dia, i de manera fortuïta es troba la Claudette, amb un fill, l'Ari. La Claudette és una actriu de cinema que va fugir, es va amagar, perquè no suportava el control continu de la seva vida i la falta d'espais de llibertat, d'espai per a ella. Vivia apartada del món, en una casa solitària, i l'últim que volia era que algú la trobés. Amb en Daniel s'hi troba bé i formen una parella poc convencional. I tenen dos fills. Tenen una relació tempestuosa i apassionada, sovint amb desavinences. Tot funciona raonablement bé fins que un dia en Daniel troba notícies d'una antiga novia seva. Una noia que li porta molts records i un remordiment molt gran. Vol saber què va passar amb aquesta noia des que ell la va deixar i això malmet definitivament la poca estabilitat de la parella. I ell s'abandona i beu i fuma... 

Més tard el seu fill gran, el Niall, li proposa un viatge especial. Vol intentar que el seu pare es recuperi. Allà una dona que també viatja per motius especials li diu una frase que m'ha quedat gravada i que ajuda al Daniel a recuperar la seva vida. 

"-S'ha de prendre les pastilles tal com ha promès. Tornar a aixecar-se, demostrar al món que ha canviat. Tinc raó?

-Potser sí.

-I després, només després, ha d'anar allà on sigui aquesta Claudette i assegurar-se que el veu en la seva nova versió corregida. Estiri´s a la porta d'entrada de casa seva, si cal. No marxi fins que hagi captat la seva atenció. I quan ho hagi aconseguit digui-l'hi. 

-Dir-li què?

-El que li hauria agradat dir-li fa anys, quan encara estava sencer. Tinc la teoria que els matrimonis s'acaben no pas per culpa d'una cosa dita sinó pe culpa d'una cosa no dita. L'únic que ha de fer ara és descobrir quina cosa és. 

-Ja està?

-No m'ha sentit?No és tan evident. Necessitarà fortalesa i coratge, determinació i perspicàcia. Serà difícil. Serà una lluita. Però no tinc cap dubte que se'n pot sortir. 

-No ho sé -murmura-. La Claudette no és precisament fàcil de doblegar.

-És clar que no. No valdria la pena, si ho fos. No li sembla?

Lluitar fins al final si veritablement val la pena...  Ho hauríem de tenir sempre en compte.

Maggie O'Farrrell té un estil especial d'escriure que sovint et costa entrar-hi però quan ja hi ets dins no el pots deixar.