Los mares del sur

Los mares del Sur 
de Manuel Vázquez Montalbán

Club de lectura de les Aules d'Enginyers

Premi Planeta 1979

Editorial Planeta

Desembre 2020

Aquest llibre el vaig llegir fa 40 anys... Potser en aquell moment, no ho recordo, em fa fer somriure o em va agradar. Ara, la veritat, m'ha costat acabar-lo i no m'ha agradat. Reconec que descriu molt bé un època que hem viscut, la creació del barri de Bellvitge, la Rambla, el barri xino, i per altra banda la fugida a la tranquil·litat de Vallvidrera i les diferències entre la classe burgesa, alta i les classes treballadores. I sobretot el llenguatge i els "vicis" d'en Carvalho que és resumeixen en la beguda, la gastronomia i el sexe, força masclista. 

La trama no és res de l'altre món. Els personatges són força explícits: el Biscuter, la Charo, el Stuart Pedrell, que vol fugir als mars del Sur, l'Ana Briongos, el Viladecans, la Mima, la vídua... 

Si la trama no té per mi un interès especial, el que demano és que la lectura del llibre em faci gaudir, m'entri bé i m'ho passi bé només llegint-lo. I tampoc no és així. El llibre em queia de les mans, no el podia acabar. 

I amb tot això no vull treure mèrit a Vázquez Montalbán. Senzillament penso que va escriure un llibre en un moment determinat que podia tenir un interès per molta gent. Però no tots els llibre estan destinats a convertir-se en clàssics. I aquest és un d'aquells que l'agafes i dius: te'n recordes del Vázquez Montalbán? Que bó! El vam llegir molt a gust... fa 40 anys!