Matrix

 

Matrix

de Lauren Groff

l'altra editorial

Gener 2023

He passat més d'un mes sense llegir. Ni m'ho crec! Entre 4a vacuna de covid que em va fer sentir fatal i el covid que vaig passar després no tenia ganes ni d'obrir un llibre. No m'havia passat mai... Ara ja torno a llegir amb ganes i em considero feliç per això! Ho trobava a faltar...

Matrix és un llibre molt curiós. Penses que serà un llibre amb un rerefons històric important i et trobes amb una narració emmarcada en una època determinada però que no deixa de ser una novel·la. I que t'atrapa  pel tema i les circumstàncies i perquè està ben escrita que és el que fa que no la deixis. 

Maria de França, de mare i ties amazones, filla bastarda reial, es troba amb 12 anys sense mare i és enviada a la cort de la reina Elionor. Maria és alta i desgarbada, gegantina, amb colzes i genolls malgirbats, poc agraciada i sense ni idea dels costums de la cort. En el seu rostre angeví no hi ha bellesa però sí una gran fortalesa i passió. 

La reina Elionor no la vol al palau, veu que no la casarà, i tem pels drets que pugui tenir la Maria essent filla bastarda. I aconsegueix que la destinin a una Abadia a Anglaterra on les monges s'estan morint de gana i malalties, i la priora ja no hi toca gaire. I la Maria se'n va de França de priora a Anglaterra, a cavall i enamorada de la reina i desesperada per marxar al lloc on la envien. 

No és ben rebuda a l'Abadia. Li costa acostumar-s'hi, és rebel i indomable i només té 17 anys. Enyora terriblement la seva vida anterior, tant la viscuda amb la seva mare i ties com la viscuda a la cort de la reina Elionor de qui està terriblement enamorada. A poc a poc va veient la realitat de l'Abadia, dominada per homes que no poden suportar que una dona tingui iniciativa, poder i ambició. La vida a l'abadia i el diferent tarannà de les monges la van conformant en la seva feina i decideix que aquesta ruïna d'Abadia serà la més poderosa d'Anglaterra. I ho aconsegueix. També l'ajuda, i molt, les visions que té de tant en tant, visons que descriu en un quadern per tenir-ne constància i record. 

Maria anava tot el dia amb el cavall amunt i avall, tallava arbres per fer carreteres al voltant de l'Abadia. Era una dona forta i potent. Un dia va tenir una visió, una gran llum encegadora que la va fer caure de genolls. Quan es va poder aixecar la vista va veure una dona resplendent, la "Mare de Déu, Maria, la Santíssima Verge" agafada de la mà d'una altra dona radiant, vestida amb el vermell de la sang que era Eva, la mare original de tota la Humanitat. i portava a l'altra mà una costella de cristall, perquè havia estat creada a partir d'una costella i va ser així que va demostrar ser un perfeccionament del primer mortal, fet de simple fang. Les dones em miraven en silenci, amb els rostres plens d'amor, i es van deixar anar de les mans i es van besar. I així va ser com van mostrar-me que la batalla que tan sovint es deia que hi havia entre elles era una falsedat inventada per la serp que sembrava la divisió i l'odi i la infelicitat al món. 

Perquè, vaig veure, va ser perquè Eva va tastar la fruita prohibida que ens va arribar el coneixement, i amb el coneixement, la capacitat per entendre la perfecció del fruit del ventre de Maria i el regal que es va donar al món. I sense la debilitat d'Eva no podria existir la perfecció de Maria. I sense el ventre d'Eva, que és la Casa de la Mort, no existiria el ventre de Maria, que és la Casa de la Vida. Sense la primera matrix, no hi hauria salvatrix, la matrix mes gran de totes. 

I quan vaig comprendre allò, nítidament, les dues dones van fer-se una sola i van pujar amunt des d'allà on eren , per sobre del sotabosc mort de l'hivern i, juntes, van ascendir cap al cel dins d'una lenta i resplendent banda de llum. 

Estem a finals del segle XII primers del XIII i sembla mentida com a l'Abadia es viu a la vegada el més profund misticisme, l'enveja més profunda i l'amor sensual més fort i intens. Totes les dones necessiten amor, proximitat, contacte, i l'Abadia no n'és una excepció. És una novel·la sensual, atrevida, plena de passió i saviesa. I molt ben escrita. 

Quan vaig començar-la vaig pensar que la deixaria aviat però em va atrapar i la vaig llegir d'una tirada. 

El Sunday Times va escriure: L'escriptura de Lauren Groff és vital i precisa, els temes que tracta són importantíssims. Les dones són menyspreades i contingudes, condemnades als atacs misògins i l'abús, però guanyen poder col·lectivament -"soles, juntes". Aquest missatge, per escandalós que sembli, és tan vigent avui com fa vuit-cents anys. 

Totalment d'acord!