El retrat de matrimoni

 

El retrat de matrimoni
de Maggie O'Farrell

l'altra editorial

Abril 2023

Tractant-se d'aquesta autora vaig comprar el llibre que encara era calent... Tenia el record de Hamnet i em temia que no m'agradaria prou. Però el tema era força interessant i la veritat és que l'he llegit d'una tirada i que no m'ha decebut en absolut. He llegit uns quants llibres d'ella i sempre m'han agradat. Ho podeu veure al blog... 

Nota històrica

El 1560, Lucrècia de Cosme de Mèdici va marxar de Florència amb 15 anys per començar la seva vida de casada amb Alfons II d'Este, fill del duc de Ferrara.

Al cap d'un any, encara no, estaria morta.

Oficialment, la seva mort es va atribuir a la "febre pútrida", però va córrer el rumor que l'havia assassinat el marit. 

Som a Itàlia al segle XVI. Lucrezia de Medici té 15 anys. La seva germana Maria està promesa al fill del duc de Ferrara i en morir ella les famílies decideixen que sigui Lucrezia la núvia que esperaven. Ella és diferent de les seves germanes, és un esperit lliure, amb un neguit cultural i físic que cap de les altres té. Li agrada pintar, els animals, muntar a cavall, córrer pel bosc... i és una nena... 

El seu pare té guardats al soterrani animals exòtics i de fora el país. Un dia la nena veu que hi fan entrar un tigre i aquesta imatge i el que segueix, l'encontre amb aquest tigre, la marcaran per sempre. Sempre ho recordarà. 

La Lucrezia va sentir que els ulls se li negaven de llàgrimes. Estar tan sola en un lloc així! No era just ni correcte. Demanaria al seu pare que fes tornar l'animal a casa. Podin portar-lo fins al vaixell i navegar fins allà on l'haguessin trobat, obrir la reixa de la gàbia i mirar com es tornava a endinsar entre els arbres imponents recoberts de líquens.

...

La tigressa va girar la cara vívida, complexa, com si volgués examinar la persona que hi havia darrere d'aquella carícia, com si volgués esbrinar què significava. Mirar-la als ulls era contemplar el rostre d'una deessa incandescent, prohibida.

La Lucrezia i la tigressa es van esguardar sostingudament, la mà de la nena sobre l'esquena de la bèstia, i el temps es va aturar per a la Lucrezia, el món va deixar de girar. La seva vida, el seu nom, la seva família i tot el que l'envoltava es va esmunyir fins a caure en el buit. Només era conscient del seu propi cor, i del de la tigressa, que bategaven dins les costelles, absorbint la sang escarlata per tornar-la a deixar anar i inundar-los les venes. Amb prou feines respirava; no parpellejava. 

Llavors, un crit sobtat, i la Maria que xisclava: pare, pare, mira, i el món i el palazzo van ressorgir de cop... Algú arrossegava la Lucrezia lluny del tigre, fent-li picar el canell contra els barrots.

... Agafada a coll per un dels soldats del seu pare, la Lucrezia no pensava en els seus germans ni en el seu pare no sabia si eren amb ella, darrere seu o més endavant, o si encara eren allà amb els lleons. L'únic que sabia era que l'allunyaven d'una cosa que estimava més que cap altra en el món, i que la distància entre ells creixia a cada pas.  Cridava, implorava que la deixessin a terra, que li permetessin tornar; però ningú li feia cas. Va mantenir es ulls sobre la gàbia tanta estona com va poder. Va mirar i mirar per sobre l'espatlla de l'home que la portava a coll, va escrutar la foscor i va veure -no en va tenir mai cap dubte, després- que la tigressa la mirava fixament, un últim instant, i que a continuació , amb un esclafit de fuet de la cua ratllada, desapareixia dins del seu cau fosc. 

Trobo que és un tros preciós! I que una nena així no podia seguir el ritme d'una cort, lluny dels seus, amb només 15 anys... 

La seva curta vida de casada va ser molt particular. Ell la visitava cada nit, volia engendrar un hereu, però la resta del dia ella quedava abandonada i no podia fer res. Tancada. I aviat es va adonar que el marit pensava matar-la. Va escriure a la família i només van saber dir-li que tingués paciència, que estigués bé amb ell... total submissió de la dona. El dia que se l'endú a una fortalesa a ella sola, sense la seva minyona ella ja veu que la matarà. I tot i això no es rebel·la, tampoc no pot..., i se l'escolta i li segueix la conversa... En el fons Lucrezia és lliure dins seu fins a l'últim moment, igual que la tigressa... 

Trist designi el d'aquestes dones, i tantes altres de totes les classes socials, que es veien obligades a seguir uns costums i se'ls negava tot el que de bo té la vida, sobretot de la llibertat. 

El llibre m'ha agradat, ben escrit i interessant pel que t'explica i veus d'una època i classe social en particular.