L'Estartit
26-27 abril 2023
Després de quasi quatre anys encara ens quedava un regal de les bodes d'or! L'hotel Santa Anna ens el van anar guardant, renovant... fins que finalment hi vam anar. Un reconeixement a l'entitat Fem país i a l'hotel que es van portar molt bé. Algun altre regal l'hem perdut per la pandèmia...
Ens vam quedar parats veient tan poca gent. No era cap de setmana però crec que a l'hotel érem una altra parella i nosaltres. Tot van ser atencions. En guardem un bon record.
 |
| Carrer buit... |
 |
| Des de la terrassa de l'hotel |
El carrer principal, Santa Anna, el de les botigues, buit completament i tot tancat. Només passejant pel port vam veure gent, estrangers la majoria, però poca gent. Vam passejar fins a plantar-nos davant les Illes Medes i el carall Bernat. Allà vaig ser feliç contemplant el mar, els diferents blaus, i prenent un cafè en un dels bars que allà sí que estaven oberts. A l'altra banda del passeig hi ha la platja, la immensa platja, però buida fa un efecte una mica estrany.
 |
| Illes Medes |
 |
| Carall Bernat |
 |
| Platja immensa i buida... |
En principi aquests poblets tan bonics de la Cost Brava són per tenir-hi una barca i sortir, i veure-la des de fora, i al vespre passejar pels carrers plens de gent i seure a sopar o picar alguna cosa amb una colla d'amics. Perquè veure la platja, veure el mar, és difícil. El port ocupa tota la part davantera del poble i no et deixa veure el mar. Jo estic acostumada a que els arbres no em deixin veure el bosc... i aquí són les barques les que no et deixen veure el mar.
Malgrat això vam estar molt bé i la terrassa de l'hotel era còmoda i agradable i.. veies el mar!!! Els de terra endins quan anem a mar volem veure aigua, no vaixells...
 |
| Esmorzar ben acompanyats! |
 |
| Avui ja hi ha gent i podem prendre un cafè |
 |
| La parròquia per dins |
 |
| Mireu si n'està de guapo! Amb tirants i barret! M'enamora.... |
L'endemà vam anar a dinar a Pals a casa uns amics, la Maritxu i el Joan. Tenen una casa encantadora en un entorn molt bonic, amb dos gossos preciosos... Vam estar xerrant i dinant davant la piscina. Comprenc que el Joan no vulgui tornar a a Barcelona... I ens vam endur una ampolla de vi fet d'ells de regal. Gràcies parella!
 |
| Pere Casaldàliga i quilles d'embarcacions de Papua |
 |
| Làmpada familiar |
 |
| La Maritxu en sap un niu de posar bonic qualsevol lloc! |
 |
| Dinant a la piscina |
Dos dies ben aprofitats i que ens van fer recordar que abans de la pandèmia sortien sovint. I que hem de tornar a fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada