Els crits

 

Els crits
de Víctor Recort

Premi Documenta 2024

l'altra editorial

Setembre 2026

És un llibre que no m'ha agradat. L'he llegit amb desgana i l'endemà ja no recordava gairebé res. Em sap greu dir això perquè a molta gent li deu haver agradat i ha tingut el Premi Documenta per "la lucidesa  amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat  i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama". 

I jo no hi he trobat res d'això per enlloc... 

Per tant, per recordar alguna cosa si un dia busco aquest llibre, copio el petit resum que hi ha a la contraportada. I per animar a algú a llegir-lo perquè aquesta és la meva opinió, i només meva... 

Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes.  Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgracia es retroben per a un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. 

"Els crits" és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època en què la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.