Boscos endins

BOSCOS ENDINS

Teatre Victòria
24 de gener de 2008

Música i lletra: Stephen Sondheim
Llibret: James Lapine
Traducció i adaptació: Joan Vives i Joan Lluís Bozzo
Direcció: Joan Lluís Bozzo
Producció: Dagoll Dagom

Actors: Ferran Frauca (narrador), Gisela, Marc Pujol, Josep Maria Gimeno, Anabel Totusaus, Clara del Ruste, Anna i Laura Ventura, Teresa Vallicrosa, Anna Moliner, Mone, Sergi Albert, Maria del Mar Maestu, Ferran Castells i Carlos Gramaje

Entrellaçant històries i personatges dels contes fantàstics de tots els temps, Sondheim i Lapine creen un nou conte, un conte de contes, on talent musical i literari s'uneixen per oferir una bella lliçó sobre el difícil trànsit de la infància a la maduresa i la necessitat de buscar, "Boscos endins", el camí cap a la felicitat.
Josep Lluís Bozzo
Dagoll Dagom

Vet aquí que una vegada...
Musical entretingut i original com acostuma a presentar-nos Dagoll Dagom. A la primera part ens presenta quatre contes clàssics dels germans Grimm afegint-hi una parella de forners al conte de Rapunzel. Barreja els quatre contes amb molta gràcia i els fa parlar dient el que pensen i no només el que diu el conte original. Més que explicar el conte, reflexiona de manera irònica i poètica sobre els desitjos dels adults i el que fem per aconseguir-los, de manera que tots ens hi podem trobar reflectits en un moment o altre.
A la segona part ens expliquen el que passa després del "... i van ser molt feliços i van menjar anissos". Llavors veiem com el príncep de la Ventafocs se'n va a despertar a la Bella Dorment, o el seu germà deixa a la Rapunzel per anar a buscar la Blancaneus, o a tots buscant al Jan de les mongetes per entregar-lo a la Ogressa i salvar així la pròpia vida.
Tots devenen egoistes i busquen el seu propi bé oblidant-se dels altres. Al final, però, acaben feliços i menjant anissos!
L’espectacle combina la innocència dels contes de fades tradicionals, la màgia i el misteri del bosc, amb els conceptes de moralitat del món adult.
Canten molt bé i les cançons són encomanadisses. I a més s'entén el que diuen! Sembla que ja n´hi ha un parell força conegudes.
Tant com li agrada al Jaume barrejar contes quan els explica als néts, aquesta obra li ha donat força idees!