El silenci abans de Bach

El silenci abans de Bach
Die Stille vor Bach

Cinema Verdi
30 de gener de 2008


Director: Pere Portabella

Guió: Pere Portabella,Carles Santos, Xavier Albertí

Diferent, genial. És una pel·lícula amb argument quasi inexistent. És plàstica. De primers plans.

La fotografia és molt bona, tal com dic amb molts primers plans que captiven.

No sé si em quedo amb els silencis o amb els sons. El silenci en el moment de caure una pianola a l'aigua, quan esperes el "xop!" i només hi ha el silenci total és absolutament impressionant, o el so de l'aigua del lavabo, després de rentar-se, quan sents el remolí que fa l'aigua al passar pel forat de l'aigüera.

Detalls inigualables, com el carnisser que embolica la carn amb partitures de Bach, l'invident que afina el piano -no perdre's el primer pla de la cara del gos, de la seva mirada-, uns camioners que fan concerts de música de cambra, o la "còpia" d'un quadre de Vermeer per retratar la dona i la casa on vivia en Bach.

Un altre detall que m'ha agradat és que la música no la representa per escoltar-la assegut en un sofà i amb els ulls tancats, sinó que es barreja amb la vida de cada dia, és la vida, i per això no dissimula els sons de la quotidianitat com el metro, un cavall, la tempesta o uns coberts que cauen a terra. Excel·lent i molt difícil coordinació de la música amb la "vida", especialment en l'episodi del cavall.

Diu un llibreter de vell: la música fa mal!, parlant de l'holocaust, quan van enviar músics a cantar nadales a les dones presoneres i elles sanglotaven tan fort que van arribar a ofegar la música, i demanaven per favor prou!, que les deixessin morir tal com estaven. I també diu: a Déu l'ha fet gran Bach.

La música pot fer mal o pot ser un bàlsam tranquil·litzador i harmoniós.

En aquest cas la música de Johann Sebastian Bach, i la de Felix Mendelssohn són magnífiques i et deixen ganes de seure i seguir escoltant-los. O d'escoltar-los fent la feina diària, amb el brogit del dia a dia...