Una família fora de sèrie

Una família fora de sèrie

 de Sílvia Soler

Columna

Abril 2010

Diu la contraportada: L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen un passat, i uns fills, i unes exparelles i unes famílies que tenen les seves peculiaritats. I malgrat tot, estan disposats a crear una família. Serà una família XXL, diferent i extraordinària, una família fora de sèrie. Per a aconseguir aquest objectiu, la parella protagonista compta amb la inesperada intromissió de la tia Antigua, que decideix intervenir en el futur de la seva neboda més moderna i descreguda. L'herència d'aquesta vella parenta alterarà la ja per si mateixa complicada vida de l'Oriol i la Maria, encara que, ja se sap, al final l'amor sempre triomfa...

És un llibre fresc i divertit. És un plaer llegir la Sílvia Soler. No és rebuscada ni difícil. Escriu tal com raja i et parla de les coses del dia a dia tal com les podries viure tu, o la teva veïna, o la teva amiga...
No és "alta literatura" però està molt ben escrit, amb un català de casa, que et fa sentir a gust.
Et retrata dues famílies, una catalana de tota la vida, de l'Eixample, i l'altre vinguda d'Andalusia que viuen a Santa Coloma de Gramanet. Tos els personatges estan molt ben descrits, els veus i entens què diuen i perquè ho diuen. I de personatges n'hi ha per donar i vendre!
L'he llegit d'una tirada, he somrigut tota l'estona i, de tant en tant, reia jo sola... És necessari un llibre així de tant en tant! I no se'n troben gaire... Divertit, actual, correcte, ben escrit, amb una història senzilla però que t'atrau, que t'hi sents vinculada encara que portis una vida totalment diferent de la dels seus personatges. O potser precisament per això...
Ja em va agradar molt en "Petons de diumenge", de tema molt diferent però amb la frescura i l'agilitat a què ens té acostumats la seva autora.
Us la recomano per Sant Jordi!