L'ou com balla

L'ou com balla
Dia de Corpus
23 de juny de 2011

Seguint la tradició del dia de Corpus hem anat a visitar uns quants llocs per veure l'ou com balla. I ho hem fet amb la Berta i amb una amiga seva, la Núria. A l’últim lloc on hem ant ens hem trobat amb la Martina i la seva amiga Ingrid, amb el pare.

Què pots explicar als nens d'ara sobre què significa el dia de Corpus, i d'on ve la tradició de l'ou com balla?

Ho hem intentat i espero que de les coses que els hem explicat alguna en quedarà.

L'origen d'aquesta tradició no és gaire segur. Hi ha tres fonts amb tres versions, totes al voltant del Corpus i de la primavera, però ben diferents. Per alguns l'ou i la font d'on raja l'aigua perquè l'ou balli simbolitza l'Eucaristia, el Pa i el Calze, en el moment de la Consagració. Per d'altres és el símbol de la primavera, de la vida que reneix, l'ou, que conté la vida. I encara una altra versió diu que això es feia perquè la gent que esperava veure passar la processó de Corpus no s'avorrís, s'entretingués. Aquesta última és la que trobo més sense sentit, però tot pot ser...

Els hem explicat que el dia de Corpus celebrem la festa de l'Eucaristia, que abans es feien processons, què és una processó, què és l'Eucaristia... tot plegat una mica complicat per explicar al mig del carrer...

Primer hem anat a la Casa de l'Ardiaca, guarnida amb flors i que vista des de dalt és molt bonic. És la que els ha agradat més;

 Després al Claustre de la Catedral, amb les oques i amb l'ou corresponent.

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó era senzill i bonic, molt agradable;

el Museu Marés, voltat d'arbres enormes amb una magnòlia amb unes flors blanques que han captivat a les nenes, i amb moltes hortènsies al voltant;

i finalment a l'Ateneu que, com hi havia cadires i s'hi estava fresquet ens hi hem estat una estoneta. I hem pogut visitar la biblioteca, amb uns sostres preciosos, on les nenes han quedat parades de sentir el silenci i contemplar els llibres antics, ratats, i la gent llegint tranquil·la i fresqueta.

On aquest any no hi havia l'ou com balla era a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres; sembla que hi ha arribat la retallada...

Penso que convé portar els nens a aquestes manifestacions de cultura popular, que les coneguin, que les visquin, i potser som els avis una mica els encarregats de traspassar aquests coneixements als nostres néts.