Maragall a casa

Maragall a casa
de Josep Maria Jaumà

24 d'octubre de 2011


Direcció: Dolors Vilarasau
Actor: Jep Barceló
Música original i banda sonora: Joan Alavedra

La casa on va viure Joan Maragall l'obren els dilluns i els dimarts per a unes 35 o 40 persones, les que caben en el menjador de la casa.

Nosaltres hi hem anat i només entrar al menjador et trobes en Maragall -en Jep Barceló- recolzat al piano llegint un llibre. Quan ja tothom és a dins ell en saluda i ens dóna la benvinguda. I comença a explicar la seva vida i la història de la casa.

De sempre ell volia escriure però el seu pare després de tenir només filles va posar tota la seva esperança i il·lusió en l'únic noi. Però veient que aquella feina no era per a ell el va deixar estudiar dret, carrera que li va servir per solucionar problemes de l'empresa del pare quan va ser el moment.

Es casà amb Clara Noble i van tenir 13 fills.

El seu pare va comprar aquesta casa de Sant Gervasi però va morir als dos anys de viure-hi i va passar al fill, a l'hereu. Ell treballava els matins en un bufet d'advocats i a la tarda en un diari on intentava amb els seus articles influir en la burgesia de la qual ell en formava part. Tenia inquietuds polítiques i socials. De seguida que va poder viure de la renda familiar va deixar la feina i es va dedicar a l'Ateneu i a les passejades, sempre amb la llibreta a les mans.

La poesia de Maragall és sempre fruit de les circumstàncies:
si a l'estiu estan a Puigcerdà hi contempla les vaques en els prats ell escriu La vaca cega;

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

després de la mort d'alguns amics i companys i del suïcidi d'un d'ells escriu el Cant Espiritual;

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre del ull nostre,

què més ens podeu dar en una altra vida?

...

Ja ho sé que sou, Senyor: però on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi...

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s'acluquin aquests ulls humans,

obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia'm la mort una major naixença!

de la seva estada a l'estiu a Sant Joan de les Abadesses en surt El Comte Arnau;

Viure, viure, viure sempre:

no voldria morir mai;

ser com roure que s'arrela

i obra la copa en l'espai.

...

Seràs roure, seràs penya,

seràs mar esvalotat,

seràs aire que s'inflama,

seràs astre rutilant,

seràs home sobre home

perquè en tens la voluntat.

de l'amor a la Clara tants i tants poemes...

Sota les estrelles, d'espatlles al mar,

una galta humida, fresca de serena,

una galta suau i plena

és ben dolç de besar.

Del desencís de la política L'Oda a Espanya...

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana;

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en aquesta llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

...

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

i així podríem seguir datant cada un dels seus poemes. També trobem molta correspondència amb amics, entre ells Unamuno que l'entenia força bé i entenia la posició catalana; el que no podia entendre era una Espanya sense Catalunya. I molts escrits de pensaments seus del dia dia.

L'actor es belluga per la sala, es posa el barret si parla de sortir, o la gorra si se’n va al camp. I finalment mort molt jove, al llit, voltat de la dona i els fills, un d'ells, el número tretze, ben petit.

Crec que si Joan Maragall va poder deixar-nos la meravellosa obra que ens va deixar és en gran part gràcies a la seva esposa, Clara Noble, que es cuidava de tot i de tots i que el deixava anar al seu aire, sempre enamorada i estimant-lo.

M'ha agradat passar aquesta estona amb un dels meus poetes estimats...

Llegiu, per favor, llegiu...