Ventada al Vallés
Ventada al Vallés
9 de desembre de 2014
La gent del poble no recorda una ventada com aquesta. Els arbres, sobretot els pins han estat arrancats de soca-arrel. Molta gent ha quedat incomunicada i els camins del bosc impracticables.
Com tenim la casa al mig del bosc hem quedat completament aïllats. Només dono gràcies que ha estat el dia 9 i no el 8 en què la casa era plena de gom a gom de joves i nens. A part de l'ensurt no haguessin pogut marxar i els cotxes haguessin quedat aixafats.
Després d'una posta de sol preciosa del dia 8
mireu com ha quedat el bosc tocant a casa.
El camí que puja de casa la Ma. Lluïsa,
Una de les portes del jardí,
la porta principal amb la reixa elèctrica que ni es veu a la foto i que sembla que està enfonsada...
I el que ens sap molt greu és la capella que a més del tronc que li ha caigut sembla que té un bon forat al sostre. Demà ens ho mirarem.
No hem pogut arribar a casa pel camí. És totalment impossible. Ha quedat així.
Hem pujat pel terral saltant troncs d'arbres.
Hem pujat pel terral saltant troncs d'arbres.
Volíem acabar de tallar pins. Ja en queden ben pocs...
Per sort ningú no ha pres mal i ara el que hi ha és feina, molta feina!
Diuen que aquest vent ha estat tan fort perquè ve dels cingles del Bertí i baixa com en un tobogan. I s'hi ha afegit que acabava de ploure molt i el terra era tou. I jo afegeixo que els pins eren ja molt vells.
11 de desembre
Aquest matí hem obert la capella. Hi ha un bon forat que et deixa veure el cel... i la pluja si torna! De momnet haurem de tapar-lo amb plàstics fins que algú ens ho pugui arreglar. Sens pena mirant-ho...
Per sort ningú no ha pres mal i ara el que hi ha és feina, molta feina!
Diuen que aquest vent ha estat tan fort perquè ve dels cingles del Bertí i baixa com en un tobogan. I s'hi ha afegit que acabava de ploure molt i el terra era tou. I jo afegeixo que els pins eren ja molt vells.
11 de desembre
Aquest matí hem obert la capella. Hi ha un bon forat que et deixa veure el cel... i la pluja si torna! De momnet haurem de tapar-lo amb plàstics fins que algú ens ho pugui arreglar. Sens pena mirant-ho...
6 comentaris:
a part de fer descarrilar trens
Deu n'hi do! La posta de Sol la vaig comentar a casa com "anormal" i els vaig dir "Sol rogent o pluja o vent"
Sóc una de les joves q vam disfrutar de la vostra casa just els tres anteriors dies i q com cada any disfrutem del lloc, la casa i els voltants.
M'esgarrifa veure les fotos i ni les reconec amb tot i creure q conec ja força be la casa i els voltants.
Donar gracies a Déu de q no hi erem aquell dia, ens haguéssim espantat molt i la canalla tambe.
Pepa, podem venir quan vulgueu per posar mans a la feinada q hi teniu!
Molts ànims!!
Bet i Jordi, moltes gràcies pel vostre comentari i el vostre oferiment. La veritat es que sí que se'ns ha girat feina, i molta! De moment hem d'esperar podet arribar a casa.
Sou molt treballadors i no descartaria la vostra ajuda però essent a final de curs no crec que tingueu ni una hora lliure... Gràcies de totes formes!
Maripepa, acabo d'entrar al blog. Quin ensurt! Sort que només han estat danys materials. Diuen que va ser una ventada mai vista. Se us ha girat una bona feinada!
Sí, molta feina. Encara no podem arribar a casa pel camí perquè han prioritzat les cases on es viu tot l'any, com és natural. Però ja han començat a tallar algun pi que havia quedat descalçat per por que en caure fes més mal... Trigarem dies a poder tornar a casa. Però gràcies a Déu no hi havia ningú i el mal ha estat a la tanca i a les portes del jardí. I a la capella, que fa pena...
Gràcies pel interès!
Publica un comentari a l'entrada