Jane Eyre

 Jane Eyre: Una autobiografia
de Charlotte Brontë

Adaptada per Anna Maria Ricard


Teatre Lliure de Gràcia
17 de març de 2017

Direcció: Carme Portaceli

Actors: Jordi Collet, Gabriela Flores, Abel Folk, Ariadna Gil, Pepa López, Joan Negrié, Madga Puig

Hi hem anat amb la Berta, la nostra néta gran. Ella no l'ha llegida però jo li havia comentat el tema d'aquesta obra. I estic contenta perquè quan va acabar l'obra va dir que li havia agradat mooolt! 

L'escenografia és mínima. Un patí llarg amb 4 portes grans. És sempre el mateix escenari que varia totalment per les llums i les imatges que s'hi projecten. 

No comentaré l'obra perquè ja la vaig comentar amb el llibre.
L'actuació és magnífica. Cada actor representa diferents personatges. I Ariadna Gil, sempre amb un vestit negre llarg i llis, és el centre d'atenció sempre. Des que va al internat i li posen una bata a sobre fins que acaba amb el senyor Rochester i expliquen el final de la història. Sempre fent gala de la seva gran coherència entre el que pensa i el que fa, la seva integritat i la seva valentia per posar la dona al lloc que li correspon.
Amb aquesta obra veiem, una vegada més, que una bona obra de literatura es pot portar al teatre si hi ha una bona direcció i uns bons actors. I aquí hi són.
Dues hores que passen volant i et fan sortir content per haver pogut veure al teatre amb la Ariadna Gil de protagonista, amb l'Abel Folk al costat, una obra que m'havia emocionat de joveneta.

I a la sortida, al bar, la Berta es va fotografiar amb l'Ariadna Gil, la Jane Eyre...

La senyora Florentina i el seu amor Homer

La senyora Florentina i el seu amor Homer
de Mercè Rodoreda

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

10 de març de 2017


Direcció: Sergi Belbel
Actors: Mercè Sampietro, Margarida Minguillón, Teresa Urroz, Carme Callol, Toni Sevilla, Elisabet Casanovas, Enric Cambray, Gemma Martínez

És una comèdia de costums sobre unes dones de la burgesia catalana, amb les seves petites alegries i problemes. Viuen en una torre de sant Gervasi que l'escenografia representa de meravella! Ja m'agradaria viure en aquella torreta... Tot i ser una comèdia amable i divertida amaga un gran personatge, la senyora Florentina,  acompanyada per les amigues i per la minyona, la Serafina, que té un gran paper en aquesta història. És un cant que busca la felicitat i la força de l'amistat. Diuen que en aquesta vida el més important són les amigues. Es diu molt ara; però la Mercè Rodoreda ho va explicitar ja en aquesta obra de manera clara i convincent. 

La senyora Florentina, dona burgesa i típicament barcelonina, és professora de piano i viu en una bonica casa. Pel jardí es comunica amb les veïnes, la Zoila, la Júlia i la Perpètua, que també viuen soles, i tenen una vida relaxada i tranquil·la. Viu amistançada amb el senyor Homer de fa trenta anys, home casat que li explica sempre com de malament viu amb la seva dona. Però sempre ha tingut l'espina de 'enyorança d'una vida sentimental més convencional... Hem de tenir en compte que aquesta obra, a l'època en què es va escriure, devia ser una mica revolucionària... 

I un dia arriba la Serafina, papizzota i de poble, però amb un sentit molt pràctic de la vida i amb les idees molt clares. I s'hi queda de minyona. 

Serafina, Zefarina, ens fa riure però en el fons és el personatge seriós, qui toca de peus a terra. La senyora Florentina, dona madura, no fa riure però en realitat és el personatge risible ja que ha viscut tota la vida entabanada pel senyor Homer...  

Hem rigut i hem gaudit d'una Rodoreda que no coneixíem! 

Manresa i Món Sant Benet

Manresa i Món Sant Benet
amb Promoció 111 enginyers

9 de març de 2017

Anem a Manresa a visitar la fàbrica de foneria de la família Sallés, un d'ells company de promoció del Jaume. És molt moderna i maca i molt ben situada. En Miquel sallés ens va fer una llarga i interessant presentació de la història de la fàbrica i de com s'hi treballa ara. Després quasi tots van anar a fr un tomb per la fàbrica que sembla va ser molt interessant.

I dic sembla perquè jo, amb dues dones més, ens vam quedar fora al solet. La veritat és que el tema no m'atreu massa i en vaig tenir prou amb la xerrada. En canvi des de fora i al sol vèiem Montserrat amb una boirina que enamorava. 

Després vam anar a a dinar al Món Sant Benet. Anàvem justs de temps però tot i això vam visitar primer el Monestir que ja coneixíem però que no sap greu recordar-lo. I vam acabar a l'església amb la pel·lícula projectada sobre una de les parets i la projecció final espectacular sobre l'altar.

Un altre dia d'excursió amb els companys de promoció. Així ens anem coneixent també les dones i ens hi trobem molt bé! 

La memòria de l'arbre

La memòria de l'arbre
de Tina Vallès


Raig Verd

Març 2017

En Jan viu a Barcelona amb els seus pares. Té 8 anys. Un dia els pares li diuen que l'àvia Caterina i l'avi Joan viuran amb ells a Barcelona. Que deixen Vilaverd. "Em puc posar content? És clar que sí, fill. I vosaltres, perquè no ho esteu?"

L'avi té un començament d'Alzheimer. Cada dia va a buscar al Jan a l'escola, i li ensenya els arbres i fa que els estimi. 

A casa, les paraules i els silencis expliquen moltes coses. Pel carrer, l'avi i el Jan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 

Com que no expliquen res al nen, ell va ajuntant detalls, per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, plenes de preguntes sense respostes i respostes sense preguntes fan avançar la relació entre avi i nét, amb la història d'un desmai com a fil conductor. El Jan es va omplint de records i de com es fabriquen, com es guarden i com es perden... 

L'obra està escrita en primera persona, és el Jan qui explica el dia a dia en capítols molt curts, una pàgina. És un nen qui parla i qui explica. I l'autora ens fa veure, per boca d'aquest nen tot un munt de detalls que nosaltres no veuríem, ni ens en adonaríem, però que el nen valora i així pot anar entenent el que passa. L'amor dels avis pel nen, les mirades còmplices de la mare i l'àvia, els comentaris de l'avi i el nét, la comprensió del pare... 

És un llibre molt bonic i penso que el podrien llegir els meus néts. Però el veig massa bonic, massa senzill i alhora difícil... No sé. El rellegiré i potser a l'estiu el tindré a casa i a algú el passaré. 

Però no us el perdeu! 

Argelagues

Argelagues
de Gemma Ruiz

Proa

Març 2017

Gemma Ruiz s'endinsa en la seva història familiar per explicar-nos com vivien les dones en aquells anys foscos. La seva besàvia Remei és la primera dona, la que als 14 anys surt de Castellterçol i va a servir, Coneix al Martí, té fills, néts i la besnéta és la Gemma. 

I acaben a Sabadell, ciutat industrial i tèxtil. En aquella època les dones passaven hores, dies i anys davant els telers, o fregant cases. La dona només servia per treballar i tenir fills. Com diu la contraportada les dones eren l'energia silenciada de les ciutats del Vallés.
Les argelagues són matolls sense importància però que punxen. Vol simbolitzar el tirar endavant d'aquestes dones; malgrat les punxes del camí, elles fan via... 

Aquesta obra té la gràcia o l'interès, que és la vida d'una família, la història. I de famílies com aquestes n'hi havia un munt! El que a mi m'ha agradat ha estat la parla, la manera de parlar, el vocabulari. És un parlar viu, de pagès, amb paraules i expressions que ja no escoltem ni en petits poblets. M'agrada veure que la Gemma, jove com és, recordi aquests mots i els utilitzi. Per a mi és el que fa aquest llibre diferent dels altres. La vivesa del llenguatge, el mots. Ella està salvant els mots quan per ciutat n'estem perdent tants... Gràcies, Gemma! 

La muñeca de porcelana

La muñeca de porcelana
de David Mamet

Teatre Poliorama

2 de març de 2017



Direcció: Juan Carlos Rubio
Actors: José Sacristán, Javier Godino

Un milionari ja granadet regala un avió a la seva jove promesa com a regal de noces. Està acostumat a que tot es compra amb diners, que el poder ho pot tot, que els amics ben col·locats et solucionen tots els problemes i que la gent que tens a sota són d'una altra categoria, d'una altra mena.  

Abans de marxar amb la promesa dóna ordres al seu jove ajudant perquè atengui el negoci mentre ell és fora. Llavors rep una trucada que li canviarà la vida. 

En aquesta obra Mamet barreja temes recurrents com l'economia, la política i els mitjans de comunicació amb amb d'altres com la lleialtat i la dificultat de trencar amb el passat. En menys de 24 hores canviarà per sempre el destí dels protagonistes i potser també ens farà veure a nosaltres la cara oculta dels qui es creuen els amos del món. 

Malgrat ser un Mamet, malgrat un José Sacristan i un Javier Godino que no coneixia però que la crítica el posa molt bé, l'obra no és de les millors que he vist, ni de Mamet ni de Sacristan. 

Jane Eyre

Jane Eyre
de Charlotte Brontë

Círculo de Lectores


Març 2017

L'havia llegit de molt joveneta. I ara hem agafat entrades per anar a veure aquesta obra amb la Berta, la nostra néta gran. I tot i que recordava la història he volgut rellegir-la per reviure els detalls. 

Suposo que l'obra de teatre serà força diferent però jo podré abans explicar-li a la Berta de què va l'obra.

Jane Eyre queda orfe de molt petita i el seu oncle se l'endú a casa seva. Allà la madrastra li farà la vida impossible, sobretot quan l'oncle mor. I la Jane acaba en una escola on recullen nenes sense pares i sense diners. L'escola Lowod és molt dura, molt. Però sempre trobes alguna persona que t'ajuda a superar les pitjors experiències. 

Passa allà vuit anys, sist com a alumne i dos com a professora. I un dia decideix que ja és hora de fer la seva vida i posa un anunci al diari oferint-se per fer d'institutriu. I així és com arriba a Thornfield i coneix a la senyora Fairfax, a la Adelita i al senyor Rochester. 

I comença la seva nova vida, plena de noves experiències i coses que no entén... Només té 18 anys... Però sempre demostra un caràcter fort i decidit, potser fruit de la necessitat d'enfrontar-se al dia a dia, segura d'ella mateixa i del que pot i ha de fer i el que no. 

Llegir ara aquest llibre és tornar a una època que jo, amb la meva edat, puc situar-m'hi, tot i veient que és d'una altra època, però que una nena de 15 anys d'ara el podrà llegir i seguir si té una afecció extraordinària a la lectura. Si no és així el deixarà a les dues pàgines. Per això ens ha semblat que portar-la a veure l'obra al teatre serà una manera de saber qui era Jane Eyre i la seva autora i copsar una mica la vida de les dones a finals del segle XIX. 

Sembla que al regne Unit és lectura obligatòria a les escoles. Però aquí també ho és, crec, Tirant lo Blanc...

Llegir-lo m'ha servit per adonar-me, una vegada més, com m'agradava llegir des de petita, des de molt joveneta, i com llegia tot el que aconseguia que m'arribés a les mans.