Sierra de Cazorla, Segura y las Villas -3-

Sierra de Cazorla, Segura y las Villas -3-

Sabiote, Iznatoraf i Villanueva del Arzobispo

anar al inici

Anant a la Sierra de Cazorla vam aturar-nos molt sovint. Cada poblet té la seva gràcia, el seu castell, les seves casetes blanques... El que no tenen la majoria és gent. Si vols preguntar alguna cosa ho tens cru!

Sabiote és un petit poble amb carrers enrevessats i cases elegants. Hi va viure Alfonso de Vandelvira i les cases les va fer ell per la gent adinerada del poble. Hi ha una església gòtica on no vam poder entrar perquè estava tancada i no hi havia ningú pel carrer per preguntar res i un castell construït sobre una antiga  alcassaba i restaurat per Vandelvira. 

Contrasta la pedra amb el blanc dels safareigs que hi ha a tocar del castell.

I com de costum la vista d'oliveres i més oliveres... 

Passem per Torreperogil sense aturar-nos. Només ens queda el nom perquè és l'únic vi del país que ens han donat per beure allà on hem menjat.

A banda i banda de la carretera hi trobem ginesta florida, unes ginestes molt grans , que alegren la vista i combinen molt bé amb el verd de les oliveres.

Iznatoraf, en àrab, castell de sorra, es troba en una muntanya de 1.032 metres d'alçada.

Té una vista molt bonica i és el típic poblet, ple de flors i plantes, on t'hi quedaries una bona estona. L'església la vam poder visitar només 5 minuts perquè tancaven. I és una pena perquè sembla que s'hi guarden coses de valor històric.

Però els carrers els vam poder trepitjar una bona estona. I quantes fotos vaig fer de flors! Una a una, totes estaven com recent posades per a nosaltres, per al nostre gaudi!

I passant per Villanueva del Arzobispo vam aturar-nos al Santuari de la Fuensanta, que és un dels més antics d'Espanya i que hi ha constància que existia ja l'any 1291. Era i és un important centre de peregrinació.

L'edifici és gòtic amb reminiscències romàniques i amb azulejería mudèjar medieval. El cambril on es venera la Verge és barroc del segle XVII.

A l'entrada hi ha pregàries i poemes emmarcats i un d'ells em va fer sentir petita, a col·legi, i el reprodueixo perquè el pugueu llegir...

 I ja ens endinsem al Parc Natural i a la Iruela