El concert per la llibertat

El concert per la llibertat

 

 

Camp Nou

 

29 de juny de 2013

 

 

De 8 del vespre fins a les 2 de la matinada! Famílies senceres, avis, fills i néts, grups d'amics, parelles, gent de tota condició i edat però unida per un únic ideal: Catalunya, llibertat!

Jo no hi era, no hi vaig poder anar; vaig haver de conformar-me en veure-ho per TV acompanyada d'una part de la família; l'altre part era al camp i ens anàvem comunicant per whatsapp.

Va ser impressionant i emocionant! Només veure el Camp Nou ple a vessar de gent riallera i feliç, amb estelades i banderes, en ordre i amb tranquil·litat, contents de poder viure una nit històrica... només això ja eixamplava l'esperit i et feia sentir en pau; en pau i orgullosa de pertànyer i estimar un país que és capaç d'organitzar actes com aquest, sense estridències, amb cultura i educació, obert a totes les edats i condicions, i fer-ho per lluitar per un ideal, per una esperança: poder decidir els catalans què volem pel nostre país, per la nostra terra. Més de 90.000 persones omplien el camp!

És un pas que han fet ja molts països, i ho han fet com estem fent els catalans, sense violència, posant la cultura i el diàleg en primer pla, però convençuts del què volem i com ho volem, sense cedir a xantatges i a mentides.

Tot l'escenari era ja trencador, obert a tothom; una pila d'escales de diferents mides, una mica perquè cadascú triï la seva, la que li escau millor...

La idea era que el concert durés 4 hores... però en va durar sis! I la gent va seguir sense cansar-se totes i cada una de les cançons, posant-se dempeus, aplaudint, cantant també ells i seguint la música...

La primera part va estar marcada per cançons en nom de la llibertat intercalant-hi poemes llegits pels nostres millors actors, destacant la incombustible i meravellosa Montserrat Carulla i Lluís Soler. I també Joel Joan, Màrius Serra, Matthew Tree, Núria Feliu, Sílvia Bel...

Els textos eren de Bertol Brecht, Dolors Miquel, Enric Casasses, Jacint Verdaguer, Joan Margarit, Joana Raspall, Marià Villangómez, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés.
I entre les cançons, totes sobradament conegudes i cantades per grups que tampoc necessiten presentació, Peret amb L'emigrant, Maria del Mar Bonet amb Què volen aquesta gent, Dyango amb Boig per tu, Escolta-ho en el vent, Cesc Freixas amb Al vent...

Un dels cantants va comentar que teníem un gran exèrcit amb nosaltres. Jo vaig tremolar; s'espatllarà tot ara? Però va ser magnífic! El nostre exèrcit és la cultura, és la gent que treballa en cada professió, en cada feina, amb els altres, ajudant, inventant, complint amb el que es demana d'ell; sobretot amb la cultura i l'educació.

Programa Primera Part:
Cobla de Cambra de Catalunya - Juny
Cobla de Cambra de Catalunya + Pascal Comelade + Enric Casasses - Sense el ressò del dring
Pere Jou (Quart Primera) + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí - Qualsevol nit pot sortir el sol
Joana Serrat + Xavier Baró - Aquesta terra
Sopa de Cabra - Camins
Projecte Mut - Jo tenc una enamorada
Pep Sala + Dyango - Boig per tu
Sabor de Gràcia - Ningú no compren ningú
Yacine Belahcene + Yannis Papaioannou - La mala reputació
Paco Ibáñez - Como tú
Peret - L'emigrant / Ella tiene poder
Grup de Folk (Eduard Estivill, Jaume Arnella, Oriol Tramvia, Isidor Marí) - Vull ser lliure
Mercedes Peón - Ben linda
Joan Isaac + Joan Amèric - A Margalida
Amadeu Casas + Jordi Batiste + Meritxell Gené - Escota-ho en el vent
Theo - Catalonia (Lousiana)
Fermín Muguruza - Gora Herria
Pau Alabajos + Cesk Freixas - Al vent
Brams - Vull per a demà
Maria del Mar Bonet + Cia. Elèctrica Dharma - Què volen aquesta gent?
Cia. Elèctrica Dharma + Cobla de Cambra de Catalunya - La presó del rei de França

L'únic parlament va ser a càrrec de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural. Va ser un parlament conciliador, sobri, ferm i decidit. Com sempre Muriel Casals té l'encert i la gràcia de parlar dient coses importants i transcendents sense ofendre ningú, sense aixecar la veu. Comprens que estigui de presidenta i que duri força anys perquè és necessari saber parlar amb serenor però sense excuses i dient les coses clares. No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força.

 

 

Quan anava a començar es va desplegar el gran mosaic de Freedom Catalonia, que no s'havia de desplegar fins al Cant dels Segadors. Però així va anar i va ser magnífic! Tanta gent aixecant les cartolines dibuixant el clam, el crit, que sortia de totes les boques, tot tipus de veus clamant alhora i ensenyant els colors de las senyera i el crit per la Llibertat!

 

 

I el cant dels Segadors... carn de gallina, emoció, pena per no estar allà, respirant, sentint, cantant amb tanta i tanta gent... Jo no sé si la gent que ho va veure, gent de fora de Catalunya, no es va adonar que era cosa seria, que Catalunya és un país, i un país creatiu, fort, unit, un país que l'únic que reclama és poder actuar segons el seu tarannà i la seva manera de pensar!

Després del cant de Els Segadors, els Castellers de Vilafranca van aixecar un tres de nou amb folre. Perfecte i ben sincronitzat va ser un plaer contemplar els xiquets i xiquetes enfilant-se amb la lleugeresa i la gràcia que necessiten per poder arribar a fer l'aleta, ajudats per una pinya impressionant a qui es volia afegir la gent del públic. I va ser un bon signe el fet que ho aconseguissin; que amb l'esforç i la feina tot és possible! Tot està per fer i tot és possible!

 

 

La segona part va ser dedicada a Lluís Llach, tot recordant el concert que va fer l'any  1985; però aquesta vegada ell ha cantat només un parell de cançons; la resta les han cantades altres veus i n'hi ha hagut unes quantes impressionants!

 

 

Va començar ell mateix amb Venim del nord, venim del sud; La Lídia Pujol va cantar amb el cor i el cos a més de amb la veu Un país petit, meravellós!;

 

 

La Marina Rossell amb Què feliç era, mare; El David Alegret, tenor, va cantar, magnífic, Amor particular, i no vaig poder deixar de pensar que com amic d'un dels meus fills va ser present a les nostres bodes de plata i ens va cantar un parell o tres de cançons; un luxe i un privilegi! Gràcies David!

La gallega Mercedes Peon amb Com un arbre nu,

 

 

i el Viatge a Ítaca amb el Cris Joanico... I en Gerard Quintana...

 

 

Una estaca que va sobtar perquè va ser cantada en àrab, en amazic, en català... Potser pel què significa, per l'avi Siset, m'hauria agradat més tota en català, però la intenció i la idea eren bones.

I finalment Tots junts van cantar Tossudament alçats.

 

 

Parlament de Muriel Casals Orfeó Català + Cobla de Cambra de Catalunya  - Els Segadors (moment del Mosaic)
Carles Santos + Cobla per la Independència - Fanfàrria
Castellers de Vilafranca - alçaran un 3 de 9 amb folre
       
Lluís Llach - Venim del nord, venim del sud
Pastora - Tinc un clavell per a tu
Gwen Perry + Gisele Jackson - Que tinguem sort
Gossos - Bressol de tots els blaus
Lídia Pujol + Pau Figueres - País petit
Miquel Gil - El jorn dels miserables
Franca Massu - Maremar
Nena Venetsanou - Vaixell de Grècia
Marina Rossell - Que feliç era, mare
Alessio Lega - Abril 74
David Alegret - Amor particular
Carles Cases - Un núvol blanc
Orfeó Català - Campanades a morts
Joan Isaac + Ferran Piqué / Joan Enric Barceló / Eduard Costa (Els Amics de les Arts) + Pere Jou (Quart Primera) + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí + Xavier Baró + Orfeó Català - No és això companys, no és això
Gerard Quintana + Pascal Comelade + Xarim Aresté - I si canto trist
Cris Juanico - Viatge a Ítaca (I)
Gorka Knörr - Viatge a Ítaca (II)
Mercedes Peón - Com un arbre nu
Beth + Ivette Nadal + Bikimel - Laura
Maria del Mar Bonet - Alè
Manel Camp + Ramoncín + Nabil Mansour + Massyl Aita + Ronza Ismael + Jordi Camp + Cor per la integració - L'estaca
Lluís Llach + Tothom - Tossudament alçats

 

En una pantalla gegant s'anaven veient de tant en tant persones d'altres països parlant del dret a decidir que ha de tenir Catalunya. I de la independència.

 

Va ser una nit emotiva, festiva, familiar, reivindicativa, marcada per una preparació minuciosa a càrrec d'Òmnium Cultural a qui s'ha de donar les gràcies de tot cor, i marcada pel bon ambient i la bona educació, coses poc corrents avui en dia però que Catalunya procura que marquin les seves festes i reivindicacions.

Ara a preparar-nos per la diada, per fer la cadena humana que va marcar als Països Bàltics l'inici de camí cap a la independència. Tots a agafar-nos de les mans i a demostrar al món que som una nació i que volem decidir!!!

Per cert que durant tot el concert el hashtag #FreedomCatalonia2014 va ser trending tòpic mundial a twitter!

 

I no vull espatllar la sensació de satisfacció que sento però no puc oblidar el que la senyora Sánchez Camacho va comentar; que aquest concert era un aquelarre. Penso que ella hi deu anar sovint ja que pot fer una comparació tan ràpida i contundent essent com és persona pública, però jo, que no hi he anat mai, pel que he llegit, un aquelarre no té res a veure amb el concert d'ahir a la nit...  Diuen que la guineu quan no les pot haver diu que són verdes... i que la desesperació sovint fa dir coses que si les hagués pensat abans potser hagués quedat calladeta... Senyora, ni aquests comentaris ni res poden espatllar ni un bri la sensació de ser país, de lluitar per uns ideals i de saber que estem fent camí, tant si li agrada a ella com si no.

 

Enhorabona a tots els organitzadors, als qui van treballar de voluntaris, a tots els actors i músics que van treballar de franc i contents i a tota la gent que va ser allà, asseguts tantes hores, amb un comportament cívic exemplar!

 

Visca Catalunya! Visca Catalunya lliure!