Sierra de Cazorla, Segura y La Villas -5-

Sierra de Cazorla, Segura y La Villas -5-
Cazorla i Segura de la Sierra


anar al inici

Passant pel Puerto de la Palomas, Burunchel i La Iruela arribem a Cazorla. Passegem per la ciutat, veiem la Casa de las Cadenas i jo penso que no n'hi ha per tant. Però de sobte apareix el Mirador Balcón de Zabaleta i els ulls et fan xirivites. Quina preciositat! Al fons el Castell de Cazorla i la Sierra de los Halcones i en primer pla les cases blanques del poble. És un mirador excepcional, obert, ampli. T'hi pots passar l'estona que vulguis! 

Ens fem al foto i seguim carrer avall fins a arribar a les ruïnes de l'església de Santa Maria. Volem visita guiada i quan la demanem ens contesten amb una dita que recordaré:  Vienen ustedes como la guantà del gitano, que ni faltó cara ni sobró mano! O sigui  que els faltaven quatre persones per completar el grup! 

L'església és enorme. Costa entendre que en un poble petit, amb poca gent, algú, sembla que Francisco de los Cobos, secretari de l'emperador Carles I, volgués construir una església tipus basílica i, a més, sobre mateix del riu, el riu Cerezuelo. Primer van haver de canalitzar el riu, que ho vam visitar i veus com passa per sota la plaça i per sota de l'antiga església; després es van trobar que la naturalesa no va permetre aquesta edificació; cada vegada que plovia fort queien roques de la muntanya i destruïen part del que havien ja fet. per tant, finalment, l'any 1694 van deixar-ho córrer. Tot i això el que queda és digne de veure's.

Sortim de Cazorla i ens aturem a Segura de la Sierra. Ja de lluny veus dalt d'un turó o muntanya el poble dominat per un castell mudèjar i quan arribes a dalt et trobes amb una vista espectacular de la Sierra. 

Com sempre oliveres i més oliveres. Restes de banys àrabs i l'església parroquial de Nuestra Señora del Collado. Els carrers són estrets i fan pujada -i baixada!- blancs, amb flors, silenciosos i nets. 

Trobem un monument a Jorge Manrique i la suposada casa natal del poeta.

Despierte el alma dormida, 

avive el seso y despierte,

contemplando,

como se pasa la vida,

como se viene la muerte,

tan callando.

Respirant l'ambient d'aquest poble entens com el poeta va poder escriure aquests bells versos. 

I per acabar una immensa font imperial amb l'escut de Carles V. Per ser un poble tan petit Déu n'hi do la història i els monuments que hi hem trobat! 

Cinc dies que han donat per molt! Ara, carretera fins a Barcelona i a preparar una altra sortida!