100 anys de la Mancomunitat de Catalunya

100 anys de la Mancomunitat de Catalunya
Lectura dramatitzada


Teatre Romea

2 de març de 2015


Direcció: Carles Canut
Guió: Miquel Pujadó
Lectors: Jordi Boixaderas, Pep Cortés, Ferran Frauca, Anna Güell, Enric Majó, Joan Pera i Pep Ribas

Els dilluns del Romea val la pena tenir-los en compte. Ahir van voler commemorar els 100 anys de la Mancomunitat de Catalunya i ens van oferir una lectura dramatitzada de la història de la Mancomunitat amb tots els seus personatges més importants: Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Pompeu Fabra, Esteve Terrades, Eugeni d'Ors "Xenius", Clementina Arderiu i Carles Riba, Antoni Rubió... i Azorin, que és el personatge que irromp en una sala de lectura clandestina i amb el seu amic Puig i Cadafalch passen revista a tota la història de la Mancomunitat. 

L'escenari és força fosc i es va il·luminant sobre la persona que parla, la que representa a algun d'aquests personatges. 

Azorin, valencià i pro-catalanista, amb curiositat periodística, va preguntant i burxant a Puig i Cadafalch. A última hora es va tornar conservador però mantenint l'amistat i exalçant els valors dels catalans. 

Moltes de les coses que es van dir ja les sabíem, D'altres són frases que han quedat ja per la història. Però sempre hi ha alguna cosa que desconeixes i que t'agrada sentir. 

Va ser una hora plena, curulla de paraules i de sentiments, i en el fons veus que la història es repeteix una i altra vegada... Hauríem de tenir-ho en compte i actuar pensant en les coses que van fallar en el passat i que no hauríem de repetir ara. 

Gràcies a la Fundació Romea i ànims per continuar en aquesta tasca de fer conèixer i estimar els personatges de la nostra història i les seves obres. I gràcies als excel·lents lectors que ens van fer gaudir de l'espectacle.

La Mancomunitat de Catalunya es va establir el 6 d’abril de 1914, amb Enric Prat de la Riba com a president i amb la finalitat de recuperar la capacitat de gestió de les antigues Corts Catalanes.

En el seu primer discurs com a president, anuncia que l’objectiu prioritari de la Mancomunitat és dotar a tots els municipis de la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera. I cal tenir present que l’any 1914 molts pobles de Catalunya no té cap d’aquests elements.

Prat de la Riba mor l’1 d’agost de 1917 a Castellterçol, a l’edat de 47 anys. Com a successor, l’Assemblea elegeix a Josep Puig i Cadafalch, arquitecte prestigiós, historiador de l’art i membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al llarg de la seva trajectòria política, Puig i Cadafalch és reelegit tres vegades en els sis anys posteriors, sense cap rival. Sota la seva presidència, el 1920 les quatre diputacions traspassen a la Mancomunitat tots els serveis i recursos que encara són de la seva titularitat.

L’any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d’aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l’any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.

No hem fet la Mancomunitat per a tenir una Diputació més gran, ni per a donar a l’ànima catalana un petit cos d’administració subordinada, secundària: una província. Tots, anant més o menys enllà, qui deturant-se aviat, qui veient lluny encara el terme del seu ideal, tots volem per a Catalunya un cos d’Estat, tots sentim que la voluntat popular catalana exigeix imperiosament, més o menys accentuades, formes d’Estat”